Començar a aprendre en desavantatge
Entre els infants dels 0 als 3 anys a Catalunya, només un de cada tres va a l’escola bressol, i tan sols la meitat ho fa en l’últim curs (I2). El motiu és que aquesta etapa educativa no és gratuïta -excepte l’I2, que sí que ho és a partir d’aquest curs– ni universal –no hi ha places per a tots els infants-, i tampoc hi ha suficients criteris de prioritat en la inscripció de l’alumnat que afavoreixin l’escolarització dels nens i nenes en situació de vulnerabilitat. Com a resultat, els infants de rendes més baixes i de nacionalitat estrangera són els que menys accedeixen a l’escola bressol, tal com recollíem el curs passat en el dossier Petita infància, grans desigualtats.
Una educació obligatòria sense equitat
Pel que fa a l’educació primària i la secundària, l’origen migrant i la classe social segueixen condicionant les oportunitats educatives. A Catalunya el 95% de l’alumnat de nacionalitat espanyola es gradua de l’ESO, mentre que només ho fa el 76% d’estudiants amb nacionalitat extracomunitària. En l’informe PISA, les diferències en els resultats en funció de la classe social de l’alumnat es donen tant en les competències matemàtiques com en les científiques i de comprensió lectora (l’alumnat de classe baixa treu de mitjana 50 punts menys que el de classe mitjana i 80 punts menys que el de classe alta). Com a explicació a aquesta realitat trobem factors com la segregació escolar (el fet que l’alumnat de rendes baixes i origen migrant es concentri en determinats centres) i un finançament dels centres educatius encara insuficient.
Bretxa digital
Les desigualtats en l’aprenentatge, però, també es donen fora de les aules, especialment pel que fa a la bretxa digital (les diferències en l’accés a competències i eines digitals dels infants i les seves famílies). Si ens fixem en els infants de 10 a 15 anys que viuen en llars amb ingressos nets inferior als 1.600 euros, un 18% (prop de 30.000 infants) no utilitza un ordinador o tauleta a casa seva. En les llars amb menys de 900 euros, gairebé 3 de cada 10 infants (11.000 nens i nenes) no utilitzen ordinador o tauleta a casa. Pel que fa a les competències dels pares i mares, un 30% dels pares i mares amb fills que conviuen a la llar no sap utilitzar un processador de text (gairebé la meitat en el cas de les famílies monoparentals). Les xifres són encara més baixes en la utilització de fulls de càlcul.
Insuficient continuïtat formativa
A Catalunya l’abandonament escolar prematur (el percentatge de joves d’entre 18 i 24 anys que com a màxim ha assolit la primera etapa de l’educació secundària) ha disminuït en els últims anys, però segueix afectant el 15% de l’alumnat, per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol (13%) i de la Unió Europea (10%). Deixar els estudis tan d’hora incrementa el risc d’exclusió social d’aquests nois i noies. Entre els joves que només han assolit els estudis obligatoris, un de cada tres es troba a l’atur, més del doble que els qui han fet estudis postobligatoris (14,1%). Cal, doncs, més oferta formativa i mesures que fomentin que el jovent més desfavorit no abandoni els estudis.
Al Casal dels Infants actuem contra les desigualtats educatives oferint espais de suport educatiu per a més de 6.000 infants, mares i pares, i incidim davant les administracions públiques perquè garanteixin el dret a l’educació en igualtat de condicions.
REGALA OPORTUNITATS EDUCATIVES A INFANTS I JOVES EN RISC
Contribuiràs a enfortir l’educació d’infants i joves als quals els ha tocat créixer en circumstàncies de gran desavantatge i vulnerabilitat.
Escull el regal que més t’agradi! Entre tots i totes omplim les motxilles d’oportunitats.
1Font: Departament d’Educació.
2 Font: Informe “L’estat de l’Educació a Catalunya” (2020) de la Fundació Bofill.
3 Font: Enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars 2022. Les dades sobre pares i mares són del 2019.
4 Font: Departament d’Educació i Enquesta de Població Activa del primer trimestre del 2022.