Són les 9 h d’un divendres xafogós. Havia de caure un bon ruixat, però el sol s’entesta a escalfar el pati de l’escola Les Deveses de Salt, on el grup de grans del Centre Obert Infantil manté les distàncies de seguretat i es treu la son de les orelles. Sota el porxo, l’altaveu i la Lourdes, educadora del servei, marquen el ritme: “1, 2, 3, 4… baixem!”.
Li diuen “Activa’t!”, una activitat esportiva que els fa començar els matins amb energies. També els va bé per anar recuperant hàbits saludables que amb el confinament havien perdut una mica, tot i els exercicis que anaven fent per videotrucada amb l’equip educatiu. Acaben les sèries, fan uns estiraments i es dediquen un aplaudiment per l’esforç compartit. Després d’esmorzar, es dividiran en grups de 10, les famoses unitats de convivència, per fer una estona de reforç escolar.
Els petits ja tenen la panxa plena i han fet els grupets. Uns quants pugen a una aula amb l’Úrbez, l’educador, i abans de treure el quadern d’estiu, dediquen una estona a explicar-se contes que portaven pensats de casa. La resta s’ha posat el banyador i baixa cap al pati amb la Paula, una altra de les educadores, per fer jocs d’aigua. Omplen la pista de xiscles d’emoció i ganes de remullar-se. La Paula explica les normes i comença el primer joc, que aquí podeu veure com acaba.
La Julaba i l’Abdoulaye
Tornem amb un dels grups de grans, que fa reforç escolar a unes taules sota l’ombra del plataners. Mentre es van omplint els quaderns d’estiu, aprofitem per xerrar amb la Julaba, que té 10 anys i moltes coses per explicar-nos. Diu que el casal d’estiu l’ha ajudat molt per estar “més divertida”, després del confinament.
Van ser setmanes en què es va sentir molt sola amb el seu germà, però la imaginació i el contacte amb el Casal li van servir d’ajuda: “Ens sentíem com si fóssim al Casal, perquè jugàvem als mateixos jocs, i també vam fer un grup del Casal on anàvem parlant per videotrucada amb els companys i companyes i les educadores”. Per si faltaven bones paraules per a l’equip educatiu, afegeix: “Els educadors i les educadores són molt respectuosos i ens eduquen. Ens agrada molt estar amb ells i elles, perquè és un moment feliç per nosaltres”.
Julaba: “Aquest Casal d’estiu m’ha ajudat molt a estar més divertida“
Ara qui parla és l’Abdoulaye, a qui no li agrada el confinament perquè diu que es va engreixar una mica i no va poder acabar el curs a l’escola ni acomiadar-se dels amics. Però també es connectava per parlar amb el grup del Casal. Per vídeotrucada feien esport, mates… Ve al Casal des de tercer de primària, i pot recitar tots els noms dels educadors i educadores que ha tingut fins ara. El seu millor record del que portem de Casal d’estiu és l’excursió al riu. Es veu que en un moment va relliscar i va caure, i cada cop que hi pensa li agafa un atac de riure. I qui no es banyaria al riu ara que som al migdia i la calor no dona treva? Ens acomiadem dels nens i nenes de Salt per anar a veure què fan els de Sant Roc.
Abdoulaye: “M’agrada el Casal perquè hi ha educadores bones i pots tenir molts amics”
El Víctor i la Fátima
Ens els trobem entre els boscos del Maresme, a Canyamars. Com molts altres nois i noies del Casal dels Infants, estan de colònies. Topem primer amb la piscina, on es banyen els i les adolescents de l’Espai Socioeducatiu Sant Roc. Per acabar-nos de fer enveja, ens reben amb un salt a l’aigua al crit de “casa d’estiu!”.
Busquem algú que vulgui explicar en un vídeo com estan anant les colònies, i hi ha tants voluntaris que la tria s’acaba resolent amb una partida de pedra, paper, tisora. La guanya el Víctor, que se’ns apropa regalimant aigua i molt d’amor: no para de dir que s’estima molt els educadors i les educadores, els seus companys i companyes… És tan agraït que no pot evitar afalagar l’equip de cuina de l’alberg Mas Silvestre: “Ens ho estem passant genial, i aquí s’hi menja molt bé. M’hi quedaria a viure”.
Diumenge els tocarà fer les maletes i tornar cap a Badalona, i això posa el Víctor una mica nostàlgic: “Quan estava a casa i em van trucar dient que hi hauria colònies em vaig alegrar molt… Feia molt que no ens veiem i el retrobament va ser molt emotiu.” No cal patir, però. Encara quedaran setmanes de casal d’estiu.
Víctor: “Quan estava a casa i em van trucar dient que hi hauria colònies em vaig alegrar molt…”
Deixem el grup en remull i pugem cap al jardí del Mas Silvestre. Els nens i nenes del Centre Obert Infantil estan en l’estona lliure, i ens els trobem repartits en grupets. La taula de ping-pong aplega els i les esportistes, en un racó hi ha qui juga en rotllana intentant evitar la mirada d’un assassí, i pels marges del bosc s’hi veuen caps ajupits buscant insectes.
Traiem una estona de la partida de l’assassí la Fátima, que diu que ara hauria d’estar al Marroc amb la seva família, però que la Covid-19 li ha canviat els plans: “Almenys he pogut venir de colònies amb els meus amics i amigues, i estic contenta perquè aquest és l’últim any que estic amb el grup de petits” —té 12 anys, el curs vinent li toca fer el salt a l’Espai Socioeducatiu—.
Fátima: “Estic contenta d’haver vingut de colònies, perquè aquest és el meu últim any al grup de petits”
Quan diumenge vegi els seus pares els explicarà tots els animals que ha vist, entre els quals destaca les vaques, i que s’ho ha passat molt bé a la piscina. Potser perquè sap que l’estan a punt de cridar per anar a dinar, ens fa una confidència: dormirà una mica més tranquil·la a les nits, perquè la foscor de la muntanya li fa força por. Potser quan torni a marxar de colònies l’any vinent no n’hi farà tanta. Ara sí, a dinar i a seguir gaudint del lleure durant la tarda.
Fes possible que 1.600 infants i joves segueixin gaudint del dret al lleure durant l’estiu:
Fes un donatiu: https://casaldelsinfants.org/donatiu-emergencia-covid…
Fes voluntariat: https://casaldelsinfants.org/voluntariat