En Tchacka Doumbia va néixer a Mali fa 28 anys , i en fa 12, quan en tenia 16, uns nois del seu poble li van dir que si marxava a Barcelona coneixeria en Xavi, el seu gran ídol, i fins i tot podria fer-se futbolista i jugar amb ell. «Amb la roba que duia posada vaig marxar. Em van menjar el cap, jo no tenia ni idea de què m’esperava ni d’on era Barcelona al mapa, era només un nen amb un somni», explica. Després d’un procés migratori llarg i dur, creuant el desert i el Mediterrani, va aconseguir arribar a Catalunya, on tot li era nou. «Anava com un pollastre sense cap», explica.
Avui, en Tchacka té l’oportunitat de fer realitat el somni d’aquell nen. Veu un entrenament del primer equip masculí del Barça i, en acabat, coneix en Xavi. «No tinc paraules», diu en acabat. Però sí que li han sortit, les paraules, repassant els seus últims anys a Barcelona. Des que és aquí no ha parat d’esforçar-se en formar-se per tirar endavant: aprendre català i castellà, fer cursos formatius… Però no s’havien acabat els esculls. El més difícil va ser i encara és aconseguir el permís de residència amb autorització de treball. De fet, avui, tants anys després, encara està pendent d’aconseguir l’autorització per treballar. La reforma del reglament d’estrangeria de finals del 2021 va rebaixar els requisits per poder aconseguir aquest permís al jovent migrat extutelat, però en Tchacka no s’hi va poder acollir perquè era major de 23 anys, el topall d’edat que fixava la llei.
«Ara ja no somio amb ser futbolista. Sé el sacrifici que hi ha darrere i com costa arribar-hi», explica. Tot i així, el futbol sí que és present en el seu dia a dia: entrena equips d’infants del C.D. Almeda. Més enllà d’ensenyar-los a jugar, per a ell és important transmetre’ls valors com el respecte pels companys i la no discriminació per cap condició. Vol evitar, entre altres coses, que normalitzin i reprodueixin actituds
racistes que ell ha patit.
En la mateixa línia, al taller «Podries ser tu» del nostre programa d’educació en valors l’Escola Suma, en Tchacka ofereix xerrades i jocs de rol a escoles i instituts, perquè l’alumnat sigui conscient de les desigualtats que ens envolten i, amb pensament crític, prengui consciència de què pot fer per combatre-les.