En els últims anys, i molt especialment durant la pandèmia de la Covid-19, hem constat el creixement de la bretxa digital. En el moment de major emergència, en el confinament, vam detectar que un gran nombre d’infants, joves i famílies que acompanyàvem no comptava ni amb els recursos ni les competències digitals adequades. En el cas dels infants, molts no van poder seguir aprenent en igualtat de condicions mentre eren a casa. Les famílies no eren capaces de donar-los suport educatiu, com tampoc aconseguien fer tràmits i gestions telemàticament amb l’administració per exercir els seus drets i accedir a ajuts per a necessitats bàsiques. Arran de tot plegat, les polítiques públiques i l’acció social per a la inclusió digital van situar-se com una prioritat.
La bretxa, doncs, es va fer visible, però avui perdura. Si bé la resposta a l’emergència va ser fer arribar a les famílies dispositius digitals, facilitar-los la connexió a la xarxa i incrementar l’ús d’aquestes eines en els nostres serveis socioeducatius, de seguida vam veure la necessitat de definir i implementar una estratègia transversal per a la inclusió digital de totes les persones que acompanyem: el programa TicTac.
De què parlem quan parlem de bretxa digital?
Les desigualtats digitals cada vegada tenen un major impacte en el creixement de les desigualtats socials, i els infants no en són l’excepció. Aquestes desigualtats es produeixen en tres àmbits que s’interrelacionen. En tots trets, els infants de famílies amb pocs ingressos, baix nivell formatiu i escàs capital social i cultural són els que en surten més malparats.
Les desigualtats digitals cada vegada tenen un major impacte en el creixement de les desigualtats socials
La bretxa d’accés:
Les eines digitals segueixen lluny de l’abast de moltes persones, especialment si tenen un nivell socioeconòmic baix.
- Un 15% dels infants que viuen en llars amb ingressos mensuals inferiors als 1.600 € no té accés a ordinadors o tauletes. (Font: Enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars 2022, Idescat).
- En les que els ingressos mensuals són inferiors a 900 euros, gairebé el 30% dels infants no hi accedeix. (Font: Enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars 2022, Idescat).
La bretxa d’ús:
Està molt condicionada per la bretxa d’accés, i té a veure amb la freqüència i intensitat que els infants i adolescents poden utilitzar els dispositius digitals i amb les condicions i oportunitats per desenvolupar competències digitals.
La bretxa de qualitat d’ús:
Les oportunitats educatives vinculades a la digitalització estan condicionades per altres desigualtats en l’aprenentatge, i també les agreugen. Tenir dificultats en la lectura, l’escriptura, el raonament matemàtic o en el pensament crític complica l’aprenentatge de competències digitals. Cal sumar-hi els efectes de la bretxa d’accés i, especialment, les dificultats de les famílies desfavorides. Moltes no tenen suficients recursos, competències –i sovint tampoc el temps– per oferir suport en l’aprenentatge digital als seus infants. Tampoc poden aportar eines als seus fills i filles per a la prevenció de riscos i per al benestar digital.
- Entre les persones que no han assolit estudis més enllà de la primària, 1 de cada 5 no fa servir internet. (Font: Enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars 2022, Idescat).
- La meitat de les persones amb ingressos inferiors al 1.600 euros no sap fer servir un processador de text. (Font: Enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars 2022, Idescat).
La bretxa digital va més enllà de l’accés a dispositius tecnològics.
Tic tac: cap a la inclusió digital
El Tic Tac, doncs, té com a principal objectiu que els infants, joves i famílies, més enllà d’accedir a les eines digitals, en treguin el màxim profit possible per exercir els seus drets. Els seus eixos estratègics, amb accions adaptades a cada franja d’edat, són l’èxit educatiu i el rol maker, el benestar digital i una ciutadania digital participativa.
El Tic Tac té com a principal objectiu que els infants, joves i famílies treguin el màxim profit possible de les eines digitals per exercir els seus drets
L’èxit educatiu i el rol maker
Enfortir les competències digitals dels infants, adolescents i joves per a l’èxit educatiu, fora de l’horari lectiu, és un dels reptes del Tic Tac. Apostar-hi passa no només per treballar la destresa en l’ús dels dispositius digitals, sinó també per un ús creatiu i funcional d’aquestes eines i tecnologies digitals que els permeti avançar més lluny. Treballem des del pensament crític en la cerca i la gestió d’informació i dades, la capacitat de comunicació i la resolució de problemes.
Una de les línies del programa, tant per enfortir l’èxit educatiu com les habilitats i competències que els nois i noies necessitaran en el futur per fer front a les seves necessitats, és la metodologia maker. En contraposició a un ús passiu de les tecnologies, fomentem l’aprenentatge a través del pensament computacional, l’experimentació, la creativitat i l’assaig-error, en àmbits com la generació de continguts i la programació.
Benestar digital
Atenem i prevenim situacions de risc vinculades a hàbits i pràctiques poc saludables en l’ús de les tecnologies. Les accions busquen generar reflexió i consciència entre els infants, adolescents i joves amb relació a l’addicció a les pantalles, el ciberassetjament, la protecció de la privacitat i les eines contra la victimització en línia.
Aquestes accions també ajuden els nois i noies a gestionar la seva activitat digital de tal manera que generi menys conflicte amb les seves famílies. Així mateix, promovem alternatives d’oci i aprenentatge desendollades.
Treballem perquè els infants i famílies facin un ús conscient, responsable i saludable de les eines digitals
Ciutadania digital participativa
Treballar amb les famílies les competències digitals els garanteix eines per involucrar-se més en l’itinerari educatiu dels seus fills i filles i així enfortir-lo, tenir més oportunitats formatives i laborals i a l’hora de participar en la societat.
En aquest últim aspecte, les noves tecnologies són cada vegada més necessàries per exercir drets i interaccionar amb l’administració pública, per participar en la presa de decisions en la comunitat i per ampliar la xarxa social.