Les persianes dels comerços del carrer Junta de Comerç, al barri del Raval, comencen a baixar, menys una, la del Casal dels Infants. Són quasi les nou de la nit, i nois i noies caminen sota les llums de colors del carrer, amb motiu de les festes, per arribar fins al local del Casal.
Aquesta nit, el Casal segueix obert per rebre els i les participants del Servei de Transició a l’Autonomia (STA), i celebrar el sopar de final d’any amb companys, companyes, equip educatiu i persones voluntàries. Els i les joves, agrupats per pisos, han cuinat diferents plats per compartir entre tots i totes. S’hi veuen plats típics del Marroc, d’Ucraïna, del Senegal i també de cuina catalana i espanyola.
Aquests i aquestes joves formen part de l’STA, un servei on fem costat a joves majors de 18 anys sense referents familiars, que no tenen accés a un habitatge estable, i on els garantim un pis compartit amb altres joves, un itinerari de formació i inserció laboral i una xarxa de suport. Actualment, el servei disposa de set pisos, un anomenat “pis pont”, creat per donar resposta a les dificultats que es troben per aconseguir lloguer com a joves, alguns d’ells migrats, en plena crisis d’habitatge, i permetre a aquells que ja tenen una feina poder estalviar abans d’enfrontar la vida laboral i adulta pel seu compte. De “volar lliurement i pel seu compte”, com diu en Hammid Benhammou, educador responsable de l’STA.
Cares noves i cares conegudes
Aquesta nit han vingut al sopar 18 nois i noies, del total de 27 participants que té el servei actualment. Alguns i algunes no han pogut venir, però, per un bon motiu: perquè estan treballant o estudiant. I aquest és l’objectiu de l’STA: acompanyar aquests joves en la recerca d’oportunitats educatives, formatives i laborals, que els facilitin poder-se emancipar i deixar la plaça lliure per al pròxim jove que la necessiti.
Sopars com aquest, que ja és tota una tradició, són una oportunitat per ajuntar tots els nois i noies de l’STA, retrobar-se amb els coneguts, i conèixer les persones que han entrat fa poc. Com la Hayat, de 21 anys, que tan sols fa dues setmanes que viu a un dels pisos per a noies de l’STA. Ve amb les seves companyes de pis, la Judit, catalana, i la Wisale, marroquina, ambdues de 20 anys. Tot i haver-se conegut recentment, la confiança, els riures i l’alegria que comparteixen, sembla la d’anys d’amistat, la de ja ser família.
La Hayat, provinent d’Algèria, però, ja coneix alguns i algunes de les joves amb qui no comparteix pis. Hi coincideix a les classes de castellà i català que el Servei d’Acollida del Casal fa cada matí de dilluns a divendres. “Estic molt contenta amb les classes, i el professor i els nois i noies són tots molt macos”, explicava. I a qui no coneix, la Judit i la Wisale s’encarreguen de presentar-se-les.
Compartir àpats és fer família
La taula del sopar d’avui fa goig, i llueix les delícies que els i les joves han cuinat per a celebrar el tancament d’any junts i juntes. Cada pis explica als companys i companyes el plat que han preparat i com ho han cuinat.
La Hayat, la Judit i la Wisale han portat al sopar bistela, un menjar marroquí fet amb pasta de full i farcit de formatge i pollastre. L’Amadou (19) ha portat chepa gen, arròs amb peix cuinat com ho fan al Senegal. En Nazar (19) ha cuinat dos plats típics d’Ucraïna: vareniki, el plat nacional del país, una pasta farcida de patates i bullida, i mlyntsi, com una massa enrotllada i farcida de formatge dolç.
Amb els plats escurats i les panxes plenes, queda un detall per celebrar les festes com cal: igual que la canalla del Casal, als i les joves també els toca obrir regals. Cada un rep un altaveu nou, i cada pis, estris de cuina i un electrodomèstic per estrenar. Potser alguns els faran servir per cuinar el sopar de l’any que ve, potser altres ja hauran pogut deixar el seu lloc al pis de l’STA. El que és segur, és que tots i totes estaran convidats i es podran retrobar un any més.