En Shamir entra al Casal com si entrés a casa seva. Només travessar la porta, rep mirades familiars, encaixades de mans entre somriures i alguna que una altra abraçada de l’equip educatiu i persones voluntàries del Casal dels Infants de Badalona. “Vaig un moment a dalt a saludar”, diu abans que comencem l’entrevista i expliqui el seu pas de participant a voluntari al Casal. “A dalt” vol dir al segon pis de l’edifici de l’antiga escola La Betsaida, que avui és la seu central del Casal a Badalona. Allà hi ha la sala de joves, i com ell esperava, es troba amb companys i companyes del Casal Jove, la seva educadora, l’Anna Fabón, i persones voluntàries, tothom alegrat per la visita d’en Shamir.
En Shamir Ahmed Rifat té 21 anys. En fa 12 que va començar a ser participant del Casal i sis mesos que n’és voluntari. La idea de fer voluntariat li va sorgir arran de l’empenta que els educadors i educadores donaven al grup per autogestionar activitats i dinàmiques. Així, en Shamir va decidir fer-se voluntari en el mateix grup on era participant. Un dia era voluntari, la resta de la setmana, jove. Aquelles tardes ajudava els companys i companyes amb reforç escolar. Ajudava, sobretot, amb les matemàtiques, que és la seva assignatura preferida, i l’anglès.
A més, va poder proposar una activitat més dinàmica, de la qual n’era el responsable: el criquet. “És un esport molt popular a Àsia, i molts joves som del mateix país o de la mateixa regió, així que anàvem amb els educadors i les persones voluntàries a jugar a criquet”, explica en Shamir. L’estona d’esport es va acabar transformant en un espai improvisat de reforç de la llengua catalana, ja que van establir com a norma parlar en català per poder jugar a criquet. Durant l’estiu, en Shamir va continuar fent voluntariat, ajudant amb l’organització de les activitats, els campaments i els camps de treball.
En aquest període, en el qual ha estat braç a braç amb els seus educadors i educadores, ha après tot l’esforç i dedicació que hi ha darrere la intervenció. “Era inconscient de tota la feina que feien, estant com a voluntari ho he vist i m’he quedat al·lucinat. Ens dediquen moltes hores, mai es nota que estan cansats i sempre tenen ganes de fer-ho el millor possible, ens animen i ens donen motivació”, afirma.
“Sempre està bé rebre aquesta ajuda en l’àmbit de l’estudi, però també en l’àmbit de la vida, perquè aprens coses que et marquen”.
També reconeix la feina de les persones voluntàries, i com de necessàries són, tant en l’activitat diària del Casal com a nivell personal. “Els voluntaris ajuden molt. Sempre està bé rebre aquesta ajuda en l’àmbit de l’estudi, però també en l’àmbit de la vida, perquè aprens coses que et marquen”.