Les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida, publicades aquest dilluns per l’Institut d’Estadística de Catalunya, ens mostren una realitat greu i cronificada de la infància: l’any passat 436.400 infants, un de cada tres, es trobava en risc de pobresa o exclusió social. Els infants van ser el grup d’edat més afectat per aquesta situació, mentre en el conjunt de la població una de cada quatre persones s’hi trobava. El risc va caure menys d’un 1% en els nens i nenes, mentre que en el conjunt de la població va baixar un 5%.
Tornem a constatar com les prestacions socials no rescaten els infants de la vulnerabilitat: només un de cada quatre menors supera el risc de pobresa gràcies a les pensions o prestacions públiques. Aquest impacte de les transferències socials és el mateix que hi havia el 2016, abans de la creació de la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital, les dues principals polítiques de rendes condicionades que haurien de garantir el benestar dels infants i no ho estan aconseguint. En canvi, més de la meitat de la població en risc de pobresa de totes les edats se’n surt gràcies a pensions o prestacions.
Només un de cada quatre infants supera el risc de pobresa gràcies a les pensions o prestacions públiques, quan en el conjunt de grups d’edat més de la meitat de persones en risc se’n surten gràcies a aquestes transferències socials
Un altre indicador preocupant és l’increment d’infants amb privació material severa. L’any passat es va arribar a la proporció més alta en l’última dècada (11,6%). En el jovent, les dades són encara més alarmants: el 12,1% pateix privació material severa, el doble que fa només dos anys.
Hi ha un 11,6% de nens i nenes i un 12,1% de joves amb privació material severa, les xifres més altes en l’última dècada
Pel que fa al context de les famílies, el 2022 tenir fills seguia incrementant molt el risc de pobresa (del 15% al 24%), segons l’enquesta. La situació de les famílies monoparentals, tot i que es van mantenir en greu vulnerabilitat, va millorar lleugerament: quatre de cada deu es trobava en risc de pobresa, mentre el 2021 s’hi trobaven més de la meitat.
La pobresa energètica en la infància es dispara
El deteriorament més destacat en les condicions de vida dels infants el trobem en el fort creixement de la pobresa energètica. Un de cada cinc infants menors de 16 anys viu en una llar que no es pot permetre mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, quan el 2020 era l’11,6% i el 2017, menys de la meitat (9%).
Aquesta proporció es repeteix en les despeses de l’habitatge, que són una càrrega cadaa cop menys assumible per a les famílies amb fills. Un de cada cinc menors de 16 anys viu en una llar on hi ha retards en el pagament de despeses de l’habitatge principal, quan el 2017 es donava en menys de la meitat (9%).
Un de cada cinc infants viu en una llar que no es pot permetre mantenir l’habitatge en una temperatura adequada i on hi ha retards en el pagament de despeses de l’habitatge. En tots dos casos, més del doble que fa cinc anys.
Polítiques per garantir el benestar de tots els infants
Tal com recollim en el nostre posicionament institucional d’incidència política, des del Casal dels Infants plantegem un seguit de mesures prioritàries que caldria adoptar des de les administracions públiques per garantir el dret dels infants a un nivell mínim de benestar, que resumim a continuació.
Prioritzar la inversió pública en Zones d’Actuació Preferent, tal com estableix la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (LDOIA), identificades a partir d’indicadors de les situacions de risc en la infància i l’adolescència.
Garantir la dotació del finançament i els recursos necessaris als Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), com a servei especialitzat i multidisciplinari en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència. La seva actuació no es pot limitar als casos de risc més extrem, sinó que ha de ser també preventiva.
Garantir una dotació de recursos i personal suficients als Serveis Socials territorials per garantir una atenció adequada i amb la freqüència necessària a les famílies amb infants a càrrec en situació de vulnerabilitat.
Avaluar el desplegament del nou model de serveis d’intervenció socioeducativa (model SIS) i garantir-ne el finançament. Corregir la manca de recursos per part dels ens locals a l’hora de complementar l’aportació de la Generalitat per al finançament d’aquests serveis.
Fixar per llei els ingressos necessaris per garantir el dret subjectiu de l’infant a un nivell de vida adequat, tal com estableixen la Convenció dels Drets de l’Infant i la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. A partir d’aquí, la Renda Garantida, l’Ingrés Mínim Vital o una prestació complementària han d’assegurar aquest nivell d’ingressos als infants que no el tenen cobert per la seva família.
Davant la ineficàcia de les polítiques de garantia de rendes condicionades a l’hora de reduir el risc de pobresa (especialment en la infància), cal avançar cap a un model de Renda Bàsica Universal.
Implementar l’increment del 8% de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) previst en els pressupostos del 2023 i establir un model de revisió de l’indicador que eviti congelacions i s’adeqüi a la inflació acumulada.
Cal garantir que el sistema de prestacions sigui eficient i minimitzi les traves administratives i de bretxa digital en el procés de tramitació. Cal recuperar els espais de tramitació presencial de les prestacions socials per evitar que moltes famílies en quedin excloses.
Garantir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat abans d’executar un desnonament, tal com preveu la llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. El reallotjament ha de garantir condicions adequades per a les famílies amb infants a càrrec, fent prevaler l’interès superior de l’infant i evitant solucions temporals i precàries com albergs o residències. En el cas que siguin habitatges de grans tenidors, vetllar perquè aquests garanteixin un habitatge social a les famílies en risc d’exclusió, tal com estableix la llei 1/2022 per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge.