Donar a llum a les fosques: les traves en les prestacions per naixement

Moltes famílies en situació de vulnerabilitat desconeixen les prestacions per naixement per a nuclis familiars per sota d’un determinat nivell d’ingressos, tant la que ofereix la Generalitat com la de la Seguretat Social. Moltes de les que sí que aconsegueixen informar-se’n tampoc se n’acaben beneficiant. Totes dues prestacions són l’exemple d’una clara tendència en les ajudes públiques a famílies en situació de vulnerabilitat amb infants a càrrec: són restrictives en els requisits, excloents en la informació i la tramitació i insuficients en la reducció de la pobresa.

Què és la prestació per naixement, tutela, adopció o acolliment de la Generalitat?

Es tracta d’una prestació dirigida a famílies que acabin de tenir un fill o filla, o bé acabin de tirar endavant un procés d’adopció, tutela o acolliment d’un infant, i que no superin un límit d’ingressos establert. Consisteix en un únic cobrament de 650 euros, que en el cas de les famílies amb títol de monoparentals o nombroses ascendeix als 750 euros.

Quines traves excloents hi ha en els requisits i la tramitació d’aquesta prestació de la Generalitat?

• Exclou moltes famílies migrades: Només hi poden accedir les famílies en què els progenitors resideixin legalment a Espanya, i un d’ells ho ha d’haver fet durant un mínim de cinc anys, dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Aquest requisit és superior al d’altres prestacions, com el cas de la Renda Garantida de Ciutadania, on només es requereix haver estat empadronat a Catalunya en els últims dos anys.

• Poc temps per tramitar-la: El termini per presentar-la és de només un mes des que neix l’infant, en un moment en què les famílies han de destinar temps i esforços a un moment de canvi vital i de càrregues en les cures, així com a altres tràmits com l’inscripció al registre civil de l’infant.

• Poca informació i poc accessible: La informació sobre la prestació és clarament insuficient i moltes famílies no se n’assabenten, tal com ha recollit el Síndic de Greuges en el seu últim informe anual sobre els Drets de l’infant i com hem pogut constatar amb les famílies que acompanyem. Es requereix cita prèvia per tramitar-la presencialment, una altra trava per a moltes famílies en situació de vulnerabilitat afectades per la bretxa digital, ja que sovint no compten amb dispositius ni competències digitals suficients per al tràmit.

Per què té un impacte insuficient la prestació per naixement, tutela, adopció i acolliment de la Generalitat?

• A Catalunya una de quatre famílies amb fills a càrrec està en risc de pobresa o exclusió social, mentre que només s’atorga la prestació per naixement a les famílies del 8% dels nounats¹.

• Consisteix en un únic pagament, quan la prestació per infant a càrrec de la Generalitat (eliminada el 2011) la rebien anualment les famílies amb infants de 0 a 3 anys, i de 0 a 6 en les monoparentals i nombroses.

• La quantia de la prestació no ha variat en els últims 10 anys: L’import s’ha mantingut invariable, quan ens trobem en un context d’increment de la inflació (al 2022 la variació interanual de l’IPC va arribar a superar el 10%, i acumulem un 25% d’increment interancual des del 2010).

Què és la prestació de la Seguretat Social per naixement o adopció en famílies monoparentals, nombroses o en què algun dels progenitors té una discapacitat? 

D’altra banda, la Seguretat Social ofereix una altra prestació per naixement, específicament per a famílies nombroses, monoparentals i en els casos de mares o pares amb discapacitat, que és compatible amb la prestació per naixement de la Generalitat. També cal comptar amb uns ingressos inferiors a un topall establert. Consisteix en un únic cobrament de 1.000 euros.

Quines traves excloents hi ha en els requisits i la tramitació d’aquesta prestació de la Seguretat Social?

• Més temps per a tramitar-la i menys anys de residència exigits: El termini per demanar-la és de cinc anys. Cal tenir permís de residència, però no es requereix un temps de residència legal específic. En aquests dos aspectes, els requisits són més inclusius que en la prestació per naixement de la Generalitat. 

• Poca informació i poc accessible: De nou, la manca d’informació és generalitzada, i la tramitació es pot fer de forma presencial però també cal cita prèvia. Els telèfons d’informació de la Seguretat Social per rebre informació sobre prestacions es troben permanentment colapsats. 

Quin impacte té la prestació de la Seguretat Social per naixement o adopció en famílies monoparentals, nombroses o en què algun dels progenitors té una discapacitat? 

• A Catalunya, només 2.850 nounats (el 5%) es van beneficiar d’aquesta prestació l’any 2021 (no hi ha dades específiques de quina proporció d’infants de famílies monoparentals, nombroses o en què un dels progenitors té discapacitat se’n van beneficiar)).

• La quantia de la prestació no ha variat des del 2007: S’ha mantingut invariable, malgrat la inflació acumulada ja mencionada.

Què ens trobem al Casal dels Infants?

El nostre servei maternoinfantil Vincles acompanya infants menors de 0 a 3 tres anys i les seves mares en situació de vulnerabilitat al barri del Raval de Barcelona, a Llefià (Badalona), a Santa Rosa i el Raval (Santa Coloma de Gramenet) i al municipi de Salt. L’objectiu del servei és, d’una banda, que les mares comptin amb un espai de suport mutu i guanyin competències, tant per a la seva projecció personal com en la criança. Als infants pretenem garantir-los un espai de joc, experimentació i aprenentatge, on consolidin els hàbits i rutines que hauran de seguir quan comencin l’escola.

De les 155 dones que actualment participen en el servei, només 17 han demanat la prestació per naixement de la Generalitat (un 11%) i tan sols set l’han rebut (menys d’un 5%). Pel que fa a la prestació per naixement de la Seguretat Social en casos de famílies monoparentals, nombroses o en què algun dels progenitors té una discapacitat, l’han demanat 10 famílies de les 47 que complien aquests requisits (un 21%), i totes elles l’han rebut.

Què reclamem?

En el cas de la prestació per naixement d’infant de la Generalitat: 

• Eliminar el requisit que tots dos progenitors hagin de comptar amb el permís de residència i que un dels dos hagi residit cinc anys legalment a l’Estat

• Incrementar el període de sol·licitud

Tant en la prestació per naixement de la Generalitat com en la de la Seguretat Social:

• Garantir que el sistema de salut de Catalunya informi als progenitors sobre totes dues prestacions durant l’embaràs i després del part. Els Serveis Socials també han d’oferir aquesta informació a les famílies en risc d’exclusió social que atenen, quan estiguin esperant un fill o filla.

• Garantir una tramitació presencial sense cita prèvia de totes dues prestacions, que sigui àgil i entenedora per a les famílies i que no les exclogui a causa de la bretxa digital.

• Una actaulització de la quantia de les prestacions que compensi la inflació acumulada.

Què reclamem en el conjunt de prestacions socials adreçades a les famílies amb infants a càrrec?

Amb urgència: 

• Recuperar la tramitació presencial i àgil dels ajuts, prestacions i altres tràmits relacionats amb els drets de les famílies amb infants en risc d’exclusió social. 

• Eliminar criteris d’accés restrictius, com ara exigir haver residit legalment durant més de dos anys a l’Estat. 

• Fer efectiva l’actualització de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), que fixa el llindar d’ingressos per accedir a prestacions com la Renda Garantia de Ciutadania, així com la quantia de la prestació. L’IRSC es manté congelat des de 2010, i els pressupostos de la Generalitat del 2023, en tramitació al Parlament, preveuen incrementar-los en un 8%.

A curt termini: 

• És necessari un canvi de criteri en les polítiques de garantia de rendes condicionades. Cal, d’entrada, fixar per llei els ingressos necessaris per garantir el dret subjectiu de l’infant a un nivell de vida adequat, reconegut en l’article 27 de la Convenció dels Drets de l’Infant. A partir d’aquí, la Renda Garantida, l’Ingrés Mínim Vital o una prestació complementària ha d’assegurar aquest nivell d’ingressos als infants que no el tenen cobert per la seva família.

A mitjà termini: 

• Per fer front a la cronificació de les situacions de vulnerabilitat, en particular en la infància, des del Casal dels Infants, en el marc del posicionament compartit amb la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), defensem avançar cap a un model de renda bàsica universal, des d’un enfocament de justícia social i que vetlli pels drets de totes les persones. 

¹Font: Taxa de risc de pobresa del 2021 recollida a l’Enquesta de Condicions de Vida (Idescat); elaboració pròpia del percentatge de nounats que reben la prestació per naixement a partir de les dades de naixements a Catalunya del 2020 (Idescat), i xifres de prestacions per naixement concedides, recollides a la memòria anual del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de l’any 2020. L’any de referència és el 2020 perquè l’última memòria del Departament (actualment de Drets Socials) publicada és d’aquest any.