Un model de prestacions socials per a la infància en risc en qüestionament

22/02/2023

A Catalunya la infància és qui més pateix el risc de pobresa o exclusió social: prop de 450.000 infants es troben en aquesta situació, gairebé un de cada tres, mentre que en el conjunt de la població una de cada quatre persones s’hi troba. La situació és encara més greu per a 140.000 nens i nenes que viuen en pobresa severa, un de cada 101.

Malgrat aquestes xifres alarmants, la infància és la franja d’edat en què les transferències socials tenen menys impacte en la reducció de la pobresa. En el conjunt de la població les prestacions socials aconsegueixen reduir el risc de pobresa a menys de la meitat (del 46% al 20%), mentre que en la infància només la redueixen en un 31% (del 41% al 31%). Al conjunt de la Unió Europea l’impacte de la protecció social en la infància és molt superior: les prestacions socials redueixen de mitjana en un 43% el risc de pobresa (del 34,3% al 19,5%).

Aquesta realitat suposa una greu vulneració dels drets dels nens i nenes i l’incompliment tant de la Convenció dels Drets de l’Infant com de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (LDOIA), que estableixen que les administracions públiques s’han de guiar per l’interès superior de l’infant i han d’adoptar mesures per garantir el benestar de tots els nens i nenes

 

La Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital

En el cas de la Renda Garantida de Ciutadania (impulsada per la Generalitat) i l’Ingrés Mínim Vital (creada per l’estat), les dues prestacions amb més impacte en la renda de les famílies a Catalunya, el seu impacte en els infants és limitat. De la Renda Garantida de Ciutadania se’n beneficien 42.000 infants2, un 10% dels nens i nenes en risc de pobresa o exclusió social i el 32% dels que es troben en pobresa severa. Pel que fa a l’Ingrés Mínim Vital, arriba a 63.000 infants3, el 16% dels que es troben en risc de pobresa o exclusó social i el 45% dels que es troben en pobresa severa. Cal tenir en compte que aquestes dades inclouen els beneficiaris de la prestació de l’Ingrés Mínim Vital i els que només han accedit al complement per infància.

Des que es va implementar l’any 2017, el pressupost de la Renda Garantida de Ciutadania s’ha multiplicat gairebé per cinc (de 74,2 a 356 milions d’euros), però el nombre d’infants que se’n beneficien no ha arribat a doblar-se (de 24.000 a 42.000). Pel que fa a l’Ingrés Mínim Vital, des que es va crear el juny del 2020 ha triplicat el seu pressupost (de 1.000 a 3.000 milions d’euros) i també ha triplicat el nombre d’infants beneficiaris a Catalunya (de 18.000 a 63.000), tot i que cal tenir en compte, de nou, que a les xifres s’hi inclouen els qui només es beneficien del complement per infància.

Tres de cada quatre infants en risc de pobresa o exclusió social no es beneficien ni de l’Ingrés Mínim Vital ni de la Renda Garantida de Ciutadania

Des del 2017, però, cada any hi ha hagut més de 420.000 infants en risc de pobresa o exclusió social. L’impacte del conjunt de transferències socials en la reducció de la pobresa ha crescut molt poc, passant del 24% el 2016 al 31% el 2021 (en tres d’aquests darrers anys la reducció de la pobresa ha estat igual o inferior al 16%). En resum, l’impacte de les transferències socials en la reducció de la pobresa infantil ha millorat molt poc des de la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital, i ho ha fet només a partir del 2021. Totes dues prestacions, doncs, no prioritzen de forma suficient els infants i no garanteixen el seu dret subjectiu a un nivell de vida adequat.

 

Manca de claredat i no percepció de drets

En relació al complement d’infància de l’Ingrés Mínim Vital, que va començar a implementar-se al gener del 2022, la mesura preveu un ajut afegit per a les famílies amb infants a càrrec que ja reben la prestació, de 115 euros per a infants menors de 3 anys, de 80,50 euros per als que tenen entre 3 i 6 anys, i 57,5 euros per als que tenen entre 6 i 18 anys. També hi poden accedir, però, altres famílies que no rebin la prestació i que no superin un determinat llindar d’ingressos i de patrimoni. 

En aquest sentit, hi ha una manca de claredat en la informació respecte a aquests últims potencials beneficiaris, les famílies que no reben la prestació però podrien accedir al complement d’infància. D’entrada, presentar aquest ajut per a infants a càrrec com un complement de l’Ingrés Mínim Vital pot donar a entendre que només hi poden accedir les famílies beneficiàries de la prestació. La informació facilitada per la Seguretat Social genera confusió, i en fer la sol·licitud telemàtica, el formulari és el mateix tant per demanar la prestació com per al complement, i no s’hi pot especificar quin dels dos ajuts (o bé tots dos) s’està sol·licitant. 

Per últim, les estadístiques que facilita la Seguretat Social sobre beneficiaris de l’Ingrés Mínim Vital no diferencien els menors que reben tant la prestació com el complement d’infància i aquells que només reben el complement, amb la qual cosa es fa difícil mesurar quants infants es beneficien de cada una de les mesures.

A la manca d’una informació suficient i clara sobre les prestacions socials econòmiques i a la complexitat en la seva tramitació cal afegir-hi els obstacles per fer el tràmit en línia per a moltes famílies que pateixen la bretxa digital, així com les dificultats per presentar recursos a les denegacions. Aquestes situacions generen el fenomen de la no percepció de drets, que es dona quan les mesures de protecció social no arriben de forma efectiva a les persones que les necessiten i hi tenen dret. Ho expliquem amb detall en aquesta notícia.

 

Què reclamem?

 

Amb urgència: 

A curt termini: 

A mitjà termini: 

  • Per fer front a la cronificació de les situacions de vulnerabilitat, en particular en la infància, des del Casal dels Infants, en el marc del posicionament compartit amb la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), defensem avançar cap a un model de renda bàsica universal, des d’un enfocament de justícia social i que vetlli pels drets de totes les persones.

 

 

Xifres de l’Enquesta de Condicions de Vida i de l’Informe anual sobre els drets de l’infant del Síndic de Greuges.

Xifres de l’octubre de 2022 recollides en l’informe anual sobre els drets de l’infant del Síndic de Greuges.

Xifres del gener de 2023 de la Seguretat Social

NotíciaUn model de prestacions socials per a la infància en risc en qüestionament