Un primer condicionant de la realitat del jovent durant el confinament és la situació de les famílies dels nois i noies, donat que la gran majoria encara viu amb els pares. Les llars que ja tenien problemes econòmics en el dia a dia, ara veuen agreujades les dificultats, i moltes que anaven tirant endavant, sovint a través de l’economia submergida, han perdut d’un dia per l’altre la seva font d’ingressos.
Moltes famílies abans no necessitaven fer ús dels serveis socials, i ara que necessiten adreçar-s’hi es troben que els assistents socials estan desbordats atenent a les que abans de la crisi ja necessitaven ajudes. “Hem detectat que hi havia força joves que han passat a tenir una situació més vulnerable que la que ja tenien”, comenta en Xavi Pérez, educador del Casal Jove Atles Raval.
Davant d’aquesta situació, des del Casal dels Infants hem desplegat kits d’emergència, un suport econòmic per a les famílies que participen en l’associació que més ho necessiten. Les diferències en com viu el jovent durant el confinament, però, van més enllà de la cobertura de les necessitats bàsiques i tenen a veure amb les condicions d’habitatge i les oportunitats educatives fora de l’horari lectiu, per exemple, posant en evidència les desigualtats estructurals del sistema. En parlem amb joves que participen al Casal Jove Atles Raval, al Casal Jove la Betsaida de Badalona i al Casal Jove de Santa Coloma de Gramenet, que cada any ofereixen a prop de 300 joves un espai d’estudi i un àmbit de relació on realitzar activitats lúdiques, culturals i de participació comunitària.
Els estudis
L’Ilham té 21 anys, participa en el Casal Jove Atles Raval i viu en un pis al Poble Sec amb la seva mare, els seus dos germans petits, d’un i cinc anys, i el company de la mare. La mare ha seguit treballant fora de casa durant el confinament, i ella s’ha hagut de fer càrrec de les tasques de la llar i de tenir cura dels germans petits. Amb tot això, com s’ho fa per continuar els seus estudis del grau superior d’Integració Social? “Estic saturadíssima”, respon. “La canalla no sempre es desperta o s’adorm a la mateixa hora, no puc organitzar-me com voldria, no tinc espais individuals on concentrar-me —té una habitació per a ella sola, però sense una taula ni espai per treballar adequadament—“…
Mentrestant, al grau no han deixat de demanar-li feines i treballs, i són tasques avaluables. “Ens han posat moltíssims treballs, sobre tot durant les primeres setmanes de confinament. Va arribar al punt que vaig haver d’escriure un correu a tot el professorat”, explica. Alguns dels professors i professores van entendre la situació, altres van fixar-li nous terminis d’entrega i n’hi ha que ni tan sols van contestar-li el correu.
Per poder fer aquests treballs, no tenia un ordinador a casa, i l’equip educatiu del Casal Jove Atles va poder deixar-li un portàtil d’emergència. Tot i així, tot el que ha de carregar aquests dies l’angoixa: “Així, sento que tinc poca capacitat de concentrar-me, que necessito un respir.” A més a més, abans del confinament l’Ilham estava buscant feina, pèrò ara se li tanquen les portes per trobar-ne, tot i que les necessitats a casa no han marxat: “Tot plegat demostra que l’origen social i migratori —ella va néixer a Tànger i viu a Barcelona des que tenia un any— és decisiu en com vivim el jovent el confinament”.
Ilham: “Estic saturadíssima. No puc organitzar-me com voldria ni tinc espais individuals on concentrar-me”
L’Oumaima explica que una de les coses que ho fa tot una mica més difícil en els estudis és que el temari s’ha tornat més confús. Té 18 anys, participa en el Casal Jove la Betsaida de Badalona i viu amb els seus pares, la seva germana bessona i dos germans petits. Està estudiant el primer curs del grau superior en Administració i Finances, i aquests dies no és fàcil resoldre dubtes de les assignatures. “En les que són de números, com mates, finances o logística, seguim fent força classes presencials, però en les de lletres, com dret, no tantes. Ens cal buscar informació per internet, que no sempre és fiable”.
En el seu cas, sí que té un ordinador d’ús personal, però comparteix habitació i no ho té fàcil per centrar-se en les matèries: “Visc en una família nombrosa i això implica que a casa sempre hi ha soroll…”.
Oumaima: “Som una família nombrosa i a casa sempre hi ha soroll”.
En Kevin, en canvi, és fill únic,i viu amb la seva mare i el company d’ella. Participa en el Casal Jove de Santa Coloma de Gramenet, i està d’acord amb l’Oumaima en què els estudis costen més de seguir que abans. “Ara ens hem de buscar més la vida, i és fàcil perdre’s una mica. Tenim molta feina i a casa ningú em pot aclarir el que no entenc.”
I buscar-se la vida és el que ha fet justament amb el seu ordinador, que no funcionava bé. Ha aconseguit reparar-lo ell mateix, i el teclat i el ratolí que necessitava li han deixat al Casal Jove, on també ha pogut imprimir els materials del PFI de Comerç que està estudiant. “Ara havia de començar les pràctiques en una botiga d’esports, però, de moment, no podrà ser. Espero poder tenir aquesta experiència més endavant”, comenta.
Kevin: “Ara havia de començar les pràctiques en una botiga d’esports, però, de moment, no podrà ser”
Dispositius i reforç telemàtic
Que els nois i noies que estan fent estudis superior comptin amb dispositius tecnològics i connexió a internet ha estat un dels aspectes que des del Casal dels Infants s’ha volgut garantir. En les darreres setmanes s’han repartir 65 tauletes donades per Amazon, i 78 més gràcies a la fundació ProFuturo amb la col·laboració del programa CaixaProinfància. Així mateix, a través de Parlem Telecom s’ha facilitat connexió internet per als propers sis mesos a 50 famílies del Casal que no en disposaven.
D’altra banda, des dels Casals Joves s’ha fet un esforç per donar suport als i les joves amb els estudis a través de les videotrucades: “L’espai d’estudi que habitualment fem de manera presencial, l’hem adaptat i el fem més individual. Ens demanen quins temes estan estudiant i ens els preparem per explicar-los-els i resoldre dubtes”, explica en Xavi Pérez.
Esforç i relacions
“En l’adolescència i la joventut, el grup d’amics i amigues és bàsic. La convivència a casa aquests dies els costa. Se’ls ha de reconèixer l’esforç que estan fent”, diu el Xavi. Tot i que el jovent està acostumat a comunicar-se amb les xarxes socials, el contacte en persona es troba a faltar.
Per no deixar de veure’s, més enllà dels reptes que l’equip ha enviat cada setmana, el que han fet al Casal Jove Atles és compartir el berenar de manera virtual, d’aquesta manera cada tarda saben que es poden retrobar una estona a través de la pantalla. “Això reforça la relació, els fa veure que seguim a prop i que pensem en ells i elles”, afegeix.
Et necessitem per fer possible un gran estiu:
– Vine a fer voluntariat
– Fes un donatiu