Llegeix el comunicat de FEPA, FEDAIA i ECAS de denúncia de l’enduriment dels criteris per renovar la residència a joves majors de 18 anys
Ens trobem amb en Moha i l’Abdel al pis del nostre Servei de Transició a l’Autonomia (STA) que comparteixen al barri del Poblenou amb dos altres companys. Ens acompanya en Hammid, educador de l’STA, i l’Andrés i la Malena, que preparen un reportatge per al Diari de Barcelona. Seiem al menjador i xerrem sobre la situació d’en Moha i l’Abdel: qui són, d’on venen, com han passat el confinament, què tal els va l’estiu… Però la conversa de seguida topa amb un mur quan parlem del futur: els papers, el problema de sempre.
“M’he passat gairebé sis anys en un centre de menors i ara no tinc el permís de treball i se m’acaba el de residència a l’octubre”, explica l’Abdel. Té 20 anys i va arribar sol del Marroc sent menor d’edat. Quan va sortir del centre de menors va viure un temps amb una amiga. Al maig va començar a participar en l’STA, que s’adreça a joves majors d’edat que no tenen habitatge o no en tenen un d’estable, en molts casos migrats. Els nois i noies acorden amb l’equip educatiu un itinerari formatiu i d’inserció laboral i passen a compartir un dels sis pisos del servei amb altres joves. L’objectiu és que adquireixin les eines per arribar a valer-se per si mateixos i tenir una vida independent, en un itinerari que de mitjana dura uns 18 mesos i durant el qual també reben suport emocional i assessorament de l’equip.
En Hammid explica que els i les joves migrats cada cop tenen més clar on venen i els esforços que han de fer per triomfar, però que la normativa vigent els ho va posant més difícil. “Aconseguir els papers és des de fa molts anys el factor crític que dificulta que els itineraris dels joves tirin endavant. La llei ha anat canviant cada cop a pitjor”.
L’últim canvi, en aquest cas un nou criteri d’interpretació de la Llei d’Estrangeria que ha fixat una sentència del Tribunal Suprem, és una estocada definitiva. A partir d’ara, per renovar el permís de residència no lucrativa —el que no dona autorització a treballar—, el jovent migrat necessitarà acreditar uns ingressos propis d’un mínim del 100% de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM), que equival a 540 euros al mes. En el cas de les segones renovacions, el requisit és el 400% de l’IPREM, 2.100 euros mensuals.
Aquests ingressos ja no podran venir de prestacions socials o ajudes d’entitats socials, com es podia acreditar fins ara. A l’STA, per exemple, els nois i noies tenen el lloguer del pis pagat i una beca per fer front a les despeses bàsiques com l’alimentació, un ajut que fins ara es podia comptabilitzar com a ingressos dels joves a l’hora de renovar el permís de la residència. Els que reben una prestació de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET) tampoc podran acreditar-la com a ingressos propis. “És absurd, incongruent i surrealista demanar-li a un jove que no té permís per treballar uns ingressos propis de 540 o 2100 euros, perquè no els pot aconseguir de cap manera”, valora en Hammid.
Hammid Benhamou, educador del Casal dels Infants: “És absurd, incongruent i surrealista demanar-li a un jove que no té permís per treballar uns ingressos propis de 540 o 2100 euros, perquè no els pot aconseguir de cap manera”
Des que es va establir la nova interpretació de la llei, tres joves que participen en l’STA han vist denegada la sol·licitud de renovació del permís de residència degut a aquest requisit d’ingressos propis. “Ara ens toca presentar un recurs a l’Oficina d’Estrangeria, i si ens el deneguen, un de contenciós-administratiu. Aquest procés pot durar un any i mig, i mentrestant no podem derivar els joves a una formació o a qualsevol altre recurs perquè no tenen el permís de residència”.
En el cas de l’Abdel, a l’octubre haurà de fer el tràmit de la renovació, just quan comença un Programa de Formació i Inserció (PFI) en carnisseria. “Com volen que aconsegueixi els diners que em demanen? No, no em considero tractat com un ciutadà amb els mateixos drets que qualsevol altre. I fins que no aconsegueixi el permís de residència amb autorització per treballar, no em creuré que aquesta és la meva terra per a sempre”, ens explica ell mateix.
Adbel Dermouni, participant del Casal dels Infants: “No em considero tractat com un ciutadà amb els mateixos drets que qualsevol altre”
El permís de treball
En Moha sí que l’ha aconseguit, el permís de residència i treball, però li ha costat suor i llàgrimes i és gairebé un miracle. Té 21 anys i en fa cinc que va arribar a l’Estat. Després d’un temps a Melilla, va venir sol cap a Barcelona, on aviat va començar a participar en l’STA. Va fer un primer curs d’electricitat, però va acabar descobrint la seva vocació de cuiner a l’Aula d’Hostaleria del Casal dels Infants, una formació que va complementar fent un PFI en hostaleria.
Fa uns mesos va fer pràctiques en un restaurant de Bellaterra, i van quedar molt contents amb ell. Per aconseguir l’autorització per treballar, tal com estableix la Llei d’estrangeria, en Moha necessitava que una empresa li oferís un contracte de treball d’un any amb un sou que superés el salari mínim a jornada completa, entre altres requisits.
El restaurant on havia fet les pràctiques estava tan satisfet amb ell que va fer mans i mànigues per fer-li una oferta que complís amb aquests requisits. Tot plegat es va complicar amb la Covid-19 i l’esclat de la crisi econòmica que va provocar: als responsables del restaurant no els sortien els números, i li va dir que havien d’esperar uns mesos per poder contractar-lo. Ara, finalment, li han pogut tornar a fer l’oferta, i en Moha ha engegat els tràmits per aconseguir el permís de residència i treball.
Històries com les d’en Moha, malauradament, són una excepció, explica en Hammid: “Hem de tenir en compte que el jovent té poca experiència professional i molt poques oportunitats de feina —l’atur és del 28% per als que tenen entre 16 i 24 anys—.” I si parlem del jovent migrat, que té menys competències lingüístiques, és encara més complicat. “Si una empresa, malgrat tot, decideix apostar per un noi o noia estranger i oferir-li els 13.000 euros anuals del salari mínim, haurà d’esperar mesos, inclús un any, a que l’Oficina d’Estrangeria enllesteixi el tràmit i concedeixi el permís de treball. Pocs empresaris poden esperar tant de temps…”.
Més enllà de la llei, voluntat política
Que els joves hagin de fer aquesta cursa d’obstacles per intentar tenir els papers en regla, però, no és només culpa de la legislació. “És un problema de voluntat política. Mentre els joves estan tutelats, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència podria tramitar-los el permís de treball, però no ho fa”, senyala en Hammid. “La integració és fomenta en la igualtat, i no es dona quan aquests nois i nois no poder treballar, mentre qualsevol altra persona de la seva edat sí que ho pot fer”, afegeix.
“Per mi, sortir del centre de menors sense permís de treball va ser una pèrdua de temps. Jo el que volia era treballar. Em van obligar a fer l’ESO mentre era dins. I per a què? Ara no puc treballar”, diu l’Abdel. En Moha ho veu de la mateixa manera: “Estudiar i formar-te només té sentit quan saps que tindràs una oportunitat per treballar, i a nosaltres ens ho posen molt difícil”.
Més enllà de tramitar el permís de treball mentre els joves estan tutelats, en Hammid insisteix en què els centres de menors tirin endavant programes d’autonomia per a joves de 16 a 18 anys: “Els nois i noies haurien d’estar aprenent a administrar diners, a tenir cura de la llar, i altres competències per a la vida independent, però ens arriben nanos que no saben com funciona un caixer, com pagar una multa… Quan arriben aquí hem de fer molta feina amb ells que s’hauria d’haver fet abans”.
Denúncia de FEPA, FEDAIA I ECAS
FEPA, FEDAIA i ECAS, les entitats de segon nivell que impulsen l’Aliança per la millora del sistema de protecció de la infància, l’adolescència i la joventut en situació de vulnerabilitat, van fer públic el 21 de juliol un comunicat denunciant que aquesta situació “aboca a la irregularitat i l’exclusió” al col·lectiu de joves migrats sols.
Així mateix, el document exigeix:
Modificar el Reglament d’Estrangeria i flexibilitzar els criteris per part de la Generalitat de Catalunya perquè les persones menors d’edat i en situació de tutela obtinguin el permís de residència i treball abans de fer els 18 anys i surtin del sistema d’atenció a la infància i l’adolescència amb possibilitats d’emancipació i integració social i laboral.
Aplicar a les persones joves majors de 18 anys l’excepcionalitat que ens consta que les institucions del Govern espanyol i les seves Delegacions i Subdelegacions poden aplicar per concedir les renovacions del permís de residència i treball.
Procurar un canvi legislatiu al Parlament de Catalunya per tal que es canviï la condició de disposar de residència vigent per poder gaudir dels serveis de l’ASJTET.
Al Casal dels Infants volem seguir incidint perquè es garanteixin els drets de tots els infants, joves i famílies.
Fes-ho possible:
Fes un donatiu: https://www.casaldelsinfants.org/dona-ara/
Fes voluntariat: https://www.casaldelsinfants.org/que-pots-fer-tu/voluntariat/