Tenir fills o filles és per a moltes persones una experiència meravellosa, però també multiplica el risc de pobresa. Per a les famílies desfavorides sense xarxa de suport pot suposar un moment de gran vulnerabilitat. Els primers anys de vida són també els més determinants en el desenvolupament cognitiu i emocional dels nens i nenes. Garantir-los oportunitats d’aprenentatge i un entorn segur és una gran eina per corregir les desigualtats socials. És per això que al Casal dels Infants de Badalona hem engegat un nou projecte que vol garantir a famílies en risc d’exclusió social espais familiars de suport en la criança i en el desenvolupament dels seulls fills i filles de 0 a 3 anys. També contempla un estudi de l’impacte de l’acompanyament socioeducatiu en la reducció de la vulnerabilitat social en les famílies participants, i els garanteix uns ingressos per a alimentació i la higiene dels infants. Per damunt de tot, és un espai de suport mutu on es comparteixen vivències i molta informació sobre la criança. En parlem amb les seves protagonistes.
«Et seré sincera: aquí estic bé! Com a casa. Còmoda. Em desfogo. Aquí venim amb les nostres històries, vides, circumstàncies, experiències… Ens fem suport, ens escoltem, riem. Podria semblar un gabinet de psicòlegs, però és més aviat com una petita gran família». Així, des del cor, és com parla la Kristina del projecte pilot Espais Familiars 0-3. Ella és russa, porta set anys a Catalunya i més de 20 a l’estat. Té un fill de 8 anys i una nena de 10 mesos. Per circumstàncies, principalment perquè no té amb qui deixar la filla, ara no treballa. «Tothom té els seus problemes. Jo passava una mala ratxa. En un sentit econòmic, inclús mental: em sentia sola».
El que ha trobat al projecte pilot no és només una xarxa de dones amb qui compartir vivències, dubtes de la criança i neguits, sinó l’acompanyament intensiu d’una educadora social, la Cristina Trèbol, i d’una treballadora social, la Mònica Álvaro. «En el projecte participen 48 famílies. Totes elles tenen accés a acompanyament per a la inserció laboral, 15 hores de suport d’una treballadora social, una ajuda econòmica de 300 euros cada 2 mesos per a alimentació i higiene dels infants, unes hores de canguratge mentre fan accions d’inserció laboral i sis espais de trobada amb altres famílies que participen en el projecte», explica la Cristina.
Un grup de mares dels Espais Familiars 0-3 comparteix un taller amb la Cristina
Kristina, participant: “Aquí estic bé! Com a casa. Còmoda. Em desfogo”
L’impacte del suport socioeducatiu en la criança
A part d’aquestes activitats, la meitat de les famílies, com és el cas de la Kristina, participen també en tallers familiars dues vegades a la setmana, on comparteixen experiències i dubtes, però també reben molta informació sobre diversos temes relacionats amb la criança: el postpart immediat; les cures del bebè; la criança respectuosa; el tipus de vincle; la criança en tribu; l’alimentació i el son, el desenvolupament integral i el joc. Finalment, també tracten un aspecte fonamental: la realitat de la mare: «Parlem de les llums i les ombres de la maternitat, de com se senten elles i del suport que necessiten en aquesta etapa», afegeix la Cristina.
El projecte pilot també inclou un estudi que pretén comparar els dos grups, el que participa en els tallers familiars i el que no ho fa, i així veure l’impacte que té la intervenció socioeducativa en la superació o reducció d’aquesta vulnerabilitat social. Tot i que encara no se n’han obtingut les dades finals, parlant amb altres participants ens fem una idea de la importància que donen a aquest suport. «Si tens problemes, parlar amb la Cristina i la Mònica et treu l’estrès», explica l’Aminatu, que participa en el projecte amb la seva filla Ana. També dona molta importància a l’ajuda econòmica que rep: «Sóc mare d’una família nombrosa, i a casa només entra el sou del meu marit. Aquest ajut em serveix per als bolquers de la nena i perquè a casa hi hagi menjar fins a finals de mes».
Estimulació cognitiva i motriu dels infants
L’impacte dels espais familiars de suport en la criança, lògicament, també es veu en els petits i petites. A la Joaquina, abans de vincular-se al projecte, li semblava que el seu fill petit, en Manuel, que ara té dos anys, anava endarrerit, si ho comparava amb el record que tenia dels seus dos germans grans. «No prestava atenció, no s’expressava. Em preguntava si tindria algun problema, si l’havia de portar al logopeda. Aquí he vist que el que li faltava era una mica d’estímul. He entès que hi ha altres maneres de jugar, que no només ha d’estar amb mi», explica.
L’estimulació motriu és un eix dels espais familiars de suport en la criança
En Diego i la Cristina també han vist una evolució clara en la Sara, la seva filla; «Li encanta venir. Veu la porta i se li dibuixa un somriure. Ha canviat molt, comparteix molt més amb altres nens i nenes, ha après a parlar amb les cançons que escolta aquí, a menjar sola amb la cullera… Estem encantats». La Kristina també mira enrere i és conscient del que han après la seva filla Kivi i els seus companys a l’espai: «Els nostres fills han crescut aquí! La meva va arribar amb tres mesos i mig, ara en té 10 i ja gateja i diu alguna cosa. També veig l’evolució dels altres, que és com si fossin els meus altres fills!».
Diego i Cristina, participants: “La nostra filla veu la porta del Casal i se li dibuixa un somriure”
Espais de competències laborals
«Veiem el potencial i les necessitats de les famílies, i a partir d’aquí establim un pla de treball encarat a la formació en competències per entrar al món laboral», explica la Mònica. La Joaquina i la Saray estan satisfetes amb com els ha quedat el currículum, després de treballar-lo al projecte. I també pel que han après d’informàtica, sobretot de cara a fer sol·licituds i altres tràmits. La primera ha aconseguit tramitar la T-16 per als seus fills grans, la segona ha pogut inscriure el petit a l’escola bressol de cara al curs vinent.
Coordinació davant l’emergència social
La Mònica, però, també ha de respondre a les situacions d’emergència que sobrevenen les famílies, especialment pel que fe a l’habitatge. «Té molta incidència… Hi ha famílies que han estat desnonades. Les criatures ho pateixen molt, en un moment en què s’han de sentir segures mentre construeixen l’aferrament amb els pares, que també estan patint. En aquests casos, ens coordinem amb els serveis socials per buscar solucions, i informem sobre les plataformes pel dret a l’habitatge, com el cas de Sant Roc Som Badalona».
Mònica, treballadora social: “Amb els problemes d’habitatge, les criatures pateixen molt, en un moment en què s’han de sentir segures mentre construeixen l’aferrament amb els pares”
Davant les adversitats del dia a dia, el grup és un refugi que no té preu, un raig d’esperança, en paraules de la Mònica, i s’hi han teixit lligams que s’estenen més enllà de les aules del projecte. «Vam veure que el simple fet de compartir el cafè ens canviava el dia, i ara també ens trobem a les nostres cases. Aquí hi he fet amigues, quan no és fàcil fer-ne», comparteix la Kristina. «Esperem que el projecte es repeteixi», pensa en veu alta la Joaquina. Ja sigui per a nosaltres o, si tot va bé i estem treballant, perquè en gaudeixin altres mares que segur que ho necessitaran».
El projecte pilot Espais Familiars 0-3 és una iniciativa del Programa CaixaProinfancia i del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
