Fer front a un risc de pobresa i exclusió social alarmant en la infància
Les desigualtats i l’elevat risc de pobresa són un factor estructural que la pandèmia ha agreujat. El 2020 un 26,3% de la població a Catalunya es trobava en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE), segons l’última Enquesta de Condicions de Vida, publicada al juliol. Parlem de dos milions de persones, de les quals mig milió són infants. És la xifra més alta en l’última dècada, igualant la de l’any 2012, en plena crisi financera global. Entre aquests pics de pobresa, la taxa AROPE s’ha mantingut constantment amb valors iguals o superiors al 22,5%. En altres paraules, les dues crisis pràcticament s’han encadenat, tenint en compte que en aquests 10 anys molta gent ha viscut amb greus dificultats per tirar endavant.
Pel que fa als infants, la situació és encara més crítica: el 2020 el 36,9% dels nens i nenes a Catalunya vivia en risc de pobresa o exclusió social (fins llavors la xifra més alta s’havia donat el 2014, amb un 34,2%). Si ens fixem només en el risc de pobresa (els menors d’edat que viuen en una llar amb ingressos inferiors al llindar de pobresa), en quatre anys (del 2017 al 2020) vam passar de tenir un de cada quatre infants en risc de pobresa a tenir-ne un de cada tres.
Mig milió d’infants a Catalunya es trobava en risc de pobresa o exclusió social el 2020
Cap a la renda bàsica universal
Les polítiques de garantia de rendes i el sistema de prestacions socials haurien de ser una eina per fer front a aquest elevat risc de pobresa i exclusió social, però el seu efecte està sent clarament insuficient i excloent. Si ens fixem en la Renda Garantida de Ciutadania, gestionada per la Generalitat, actualment se’n beneficien 171.000 persones, segons les darreres dades del novembre de 2021, que representen només un 8,6% de la població en risc de pobresa o exclusió social.
Pel que fa a l’Ingrés Mínim Vital, impulsat per l’Estat, al desembre de 2021 se’n beneficiaven a Catalunya prop de 65.400 persones, que són el 3,3% de les que viuen en risc de pobresa o exclusió social. D’aquests, 24.600 eren infants, és a dir, només el 5% dels nens i nenes en risc de pobresa o exclusió social van comptar amb l’ajuda de l’IMV. Aquestes dades demostren que totes dues polítiques tenen un abast molt allunyat del seu objectiu, a causa d’uns criteris per accedir-hi restrictius, d’un procés de tramitació sovint poc accessible i d’una inversió insuficient, tal com les famílies i les entitats hem constatat i venim assenyalant en els últims anys.
Només un 8,6% de la població en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya rep la Renda Garantida de Ciutadania
Tan sols un 5% dels infants en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya es beneficia de l’Ingrés Mínim Vital
Des de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), de la qual en formem part, hem destacat les mancances de les polítiques de garantia de rendes condicionades, i hem defensat la necessitat d’avançar cap a un model de renda bàsica universal, des d’un enfocament de justícia social i que vetlli pels drets de totes les persones. En les jornades ‘Renda Bàsica Universal: un full de ruta realista‘, organitzades per ECAS amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona el 20 de desembre, es va reclamar que les polítiques socials i els instruments avui existents per garantir els mínims per a una vida digna siguin coherents amb el rumb que marca el pla pilot de Renda Bàsica Universal que el govern de la Generalitat implementarà enguany.
Cal avançar cap a un model de Renda Bàsica Universal en clau de justícia social i vetllant pels drets de totes les persones
Famílies monoparentals
El risc de pobresa de les llars catalanes (14,2%) es dobla quan parlem de famílies amb infants a càrrec (28,9%) i es triplica en les monoparentals (43,2%). Tenir fills i filles, doncs, multiplica les probabilitats de caure en la pobresa, especialment a les llars on només hi ha un adult.
El risc de pobresa en les famílies monoparentals té un marcat component de gènere. D’una banda, perquè en 80% dels casos és la dona qui es fa càrrec dels infants. De l’altra, perquè les situacions de risc d’exclusió socials de les famílies monomarentals són superiors a les que encapçalen homes, segons dades del conjunt de l’Estat recollides en l’estudi Familias monoparentales en España, creat per la Federación de Asociaciones de Madres Solteras.
Gairebé la meitat de les famílies monoparentals es troben en risc de pobresa o exclusió social, quatre vegades més que les llars sense infants
Cal, doncs, visibilitzar els obstacles que es troben les famílies monomarentals i reforçar les polítiques públiques que han de fer disminuir el risc que caiguin en la pobresa. Aquest suport s’ha d’abordar fent prevaler els drets dels infants en aquest tipus de llars, i com en el conjunt del sistema de protecció a la infància, destinant més inversió a la prevenció de situacions de risc.
Garantir educació 0-3 a qui més ho necessita
A l’hora de fer front a les desigualtats en l’educació, un aspecte clau és avançar cap a un accés gratuït i universal al primer cicle d’educació infantil (dels 0 als 3 anys), l’etapa més determinant en el desenvolupament dels infants i un dret que tots els nens i nenes tenen reconegut des que neixen.
A Catalunya, però, només un de cada tres infants va anar a l’escola bressol el curs passat. Tot i que aquesta dada podria veure’s afectada per l’impacte de la pandèmia, la proporció d’infants escolaritzats en aquesta etapa no ha arribat mai al 40%. Els qui ho tenen més difícil per accedir-hi són els infants en situació social vulnerable —només representen l’1% del total de l’alumnat, segons dades del Departament d’Educació— i els infants estrangers —tot i que a Catalunya un de cada cinc infants entre els 0 i els 3 anys són estrangers, a l’escola bressol només el 6% de l’alumnat té nacionalitat estrangera—.
Com a causes de la situació actual trobem que l’educació en aquesta etapa no és gratuïta ni universal, que els criteris de prioritat del procés d’inscripció no afavoreixen prou l’escolarització dels infants en situació de vulnerabilitat i que entre els cursos 2008 i 2019 la inversió pública en aquesta etapa educativa va disminuir un 88%.
Només un 1% de l’alumnat de les escoles bressol es troba en situació social desfavorida, i tan sols el 6% té nacionalitat estrangera
El govern de la Generalitat ha anunciat recentment la seva aposta per avançar cap a la gratuïtat de les escoles bressol i les llars d’infants, garantint que cobrirà el cost de la plaça dels grups de 2 anys (P2) a partir del curs vinent. Aquest pas endavant hauria d’anar acompanyat d’una recuperació de la inversió pública i de prioritzar l’escolarització dels infants en situació de vulnerabilitat.
Oportunitats per als joves
A Catalunya un 15% dels joves d’entre 18 i 24 anys tenen un nivell d’estudis inferior al graduat de l’ESO, una proporció molt superior a la del conjunt de la Unió Europea (10%). Aquesta taxa, coneguda com l’abandonament prematur dels estudis, va millorar de forma significativa a Catalunya entre els anys 2004 i 2016, passant del 34% al 18%, però en els últims cinc anys s’ha estancat.
Deixar els estudis tan d’hora incrementa el risc d’exclusió social d’aquests nois i noies. La taxa d’atur entre el jovent que com a màxim té els estudis obligatoris és del 31,7% gairebé el doble que els qui han fet estudis postobligatoris (15,8%), segons dades de l’Enquesta de Població Activa de l’últim trimestre de 2021.
És per això que cal oferir al jovent, especialment als nois i noies en situació de vulnerabilitat, oportunitats formatives i d’inserció laboral, explorant sectors d’ocupació que els generin sortides professionals més estables. Actualment, més de la meitat dels joves que treballen (53,4%) ho fan amb un contracte temporal i, per tot plegat, només un 15,5% de les persones d’entre 16 i 29 anys s’ha pogut emancipar.
La taxa d’atur entre el jovent que com a màxim té els estudis obligatoris és del 31,7%, gairebé el doble que els qui han fet estudis postobligatoris (15,8%)
D’altra banda, la reforma del Reglament d’Estrangeria aprovada al novembre ha establert que les persones joves estrangeres i extutelades passin a tenir autorització de treball quan surten del centre de protecció de menors, i flexibilitza els requisits d’ingressos perquè renovin el permís de residència. Assolit aquest avenç important, enguany cal que aquest canvi vagi acompanyat d’oportunitats formatives i d’inserció laboral per a aquests nois i noies, que han estat molts mesos sense poder treballar ni valer-se per si mateixos a causa de no tenir els papers en regla.
Ajuda’ns a seguir actuant pels drets dels infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat.
Fes un donatiu
Fes voluntariat