Al Casal dels infants acompanyem a infants, joves i famílies en greu situació de vulnerablitat social. Molts d’aquests infants i joves són nascuts aquí a Barcelona, però també hi ha moltes famílies vingudes d’altres països intentant trobar un futur millor.
Malauradament, ser una persona migrant encara comporta veure sistemàticament vulnerats molts dels seus drets, i en la majoría de casos, condemna aquests col·lectius a l’exclusió social.
Demà, 18 de desembre, és el dia internacional de les persones migrants, i en aquest article et volem aclarir alguns conceptes relacionats amb la migració i explicar-te com acompanyem a les persones migrants des del Casal dels Infants.
La persona migrant
La persona migrant és aquella que es desplaça d’un territori a un altre per establir-s’hi d’una manera temporal o permanent.
Els i les migrants es divideixen en emigrants i en immigrants, segons si es pren com a referència el país d’on han marxat o bé el país on han arribat, respectivament.
En el context de la Unió Europea, es considera migrant la persona que estableix la residència habitual en un país de la Unió per un període mínim de dotze mesos o la persona que deixa de tenir la residència habitual en un país de la Unió per un període mínim de dotze mesos.
Refugiat o migrant
La persona refugiada és aquella que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física, ja sigui perquè té temors fundats de ser objecte de persecució per motius d’ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a determinat grup social, ja sigui perquè vol evitar les conseqüències d’un conflicte armat o d’una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d’un desastre natural o humà.
La Convenció de Ginebra de 1951 atorga la condició de refugiat a les persones perseguides per motius d’ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques i pertinença a un determinat grup social.
Una persona no reconeguda com a refugiada segons la definició de la Convenció de Ginebra de 1951 i la del Protocol de Nova York de 1967 però que no pot o no vol tornar al seu país d’origen per raons vàlides, és un refugiat de facto.
Els papers
Un cop arribades al país de destinació, les persones migrants es troben en situació irregular i per regularitzar la seva situació administrativa necessiten:
- Un premís de residència que les autoritzi a residir en aquell país
- Un permís de treball que les autoritzi a treballar-hi legalment
En molts casos, s’aconsegueix el primer però no el segon, i les persones migrants es veuen obligades a treballar sense contracte per sobreviure. Treballar “en negre” els fa encara més vulnerables, no tenen drets, estan sotmesos a abusos, a condicions de treball infrahumanes, sense dret a atur ni a baixa per malaltia.
Fins ara, per aconseguir el permís de treball es necessitaven uns requisits inassolibles que vulneraven greument els drets de les persones migrants, com explicàvem en aquest reportatge.
Arribar al nostre país és un camí molt dur per a les persones migrants, però quan arriben aquí es continúen trobant amb un munt d’obstacles que els fan la vida molt i molt difícil.
Els menors estrangers no acompanyats
L’arribada de menors, que emigren sols i sense acompanyament familiar, no ha parat de créixer en els darrers deu anys. Són joves provinents majoritàriament del Marroc i de l’Àfrica subsahariana, que fugen de situacions de guerra i violencia, i de contextos socials i polítics que no els ofereixen cap possibilitat de futur.
Els processos migratoris d’aquests joves són durs i perillosos, posen en risc la propia vida i acumulen molt de dolor i patiment.
És el cas de l’Abdoul, un jove participant del Casal que va emigrar en companyia del seu germà des de Guinea Conakry amb només 14 anys. Tot i que el seu germà va perdre la vida mentre creuaven en pastera el mar d’Alborà, la història de l’Abdoul té un final feliç. Després de molts anys de formar-se i seguir lluitant, va aconseguir l’oferta de feina que necessitava per regularitzar la seva situació administrativa, com t’explicàvem en aquest article.
Afortunadament, els joves migrants ara no ho tindran tant difícil com l’Abdoul per aconseguir els seus papers, perquè per fi s’ha modificat el Reglament d’Estrangeria, com venien reclamant les entitats socials des de feia massa temps. És un pas endavant, però incomplert. Aquí te n’expliquem els detalls.
La discriminació i el racisme
Estar en situació administrativa regular és un dels principals objectius de les persones migrants i el que els garantirà ser ciutadans de ple dret.
Però aquestes persones no només pateixen per tenir els seus papers. Les persones migrants han de viure constantment la discriminació, la desconfiança i el racisme de gran part de la societat.
La duresa de patir el rebuig de la gent que els envolta dia rere dia és una càrrega molt difícil de portar. Persones que quan els veuen canvien d’acera, que s’agafen la bossa amb foça per por a que les robin, llogaters que per telèfon ho posen tot fàcil però que quan veuen el seu color de pell es tiren enrere amb mentides i excuses… Insults i mirades… El racisme està a tot arreu, com ens explica en aquest vídeo el Tchacka Doumbia, participant del Servei de Transició a l’Autonomia del Casal per a joves sense llar.
Acompanyar-los en un camí ple d’obstacles
Al Casal dels Infants vetllem perquè les persones migrants tirin endavant en les millors condicions i no es quedin enrere. Ens preocupem pels seus drets i per fer-los valer i els assessorem legalment en allò que necessiten a través del nostre servei sociojurídic comunitari.
A través de serveis d’acompanyament a les famílies, als infants i joves, donem resposta a les seves necessitats, els facilitem l’aprenentatge de l’idioma, els donem una empeta cap a l’autonomia.
Perquè totes i tots tenim dret a una vida digna, independentment del nostre origen, gènere, condició o creença.
Ajuda’ns a continuar donant suport als infants, joves i famílies que més ho necessiten. Entre totes i tots ho farem possible!