Precarietat, inestabilitat i incertesa. Són les paraules amb la qual es defineix la fragilitat de la situació econòmica i social actual. Vivim en un context on encadenem crisis rere crisis: després de la caiguda econòmica del 2008, no va donar temps d’aixecar el cap que la crisi sanitària de la covid-19 va derivar a una altra crisi econòmica, i el 2022 ha estat marcat per la crisi energètica i l’augment del cost de vida.
Per als i les joves, que es troben en l’impàs entre l’adolescència i l’adultesa, l’escola i el món laboral, les crisis econòmiques i l’escàs temps de recuperació han generat un moment especialment difícil per trobar oportunitats formatives i laborals que els permetin emancipar-se i començar una nova etapa vital com a joves adults. Hem parlat amb l’Ayesha, l’Imane, en Nendeep i en Pol, del Casal Jove del Casal dels Infants de Santa Coloma, per escoltar les seves opinions i reflexions sobre l’actualitat i les oportunitats de futur.
“Jo tinc esperança en el futur, perquè veig una consciència real de les noves generacions cap a un canvi, en temes socials, mediambientals i polítics; veig un canvi positiu”, expressa amb esperança en Pol, de 19 anys. És veritat que, en comparació amb els joves de generacions anteriors, els actuals gaudeixen de més accés a la formació, al consum i l’ampliació de certs drets i llibertats. Les condicions econòmiques per viure una vida digna, però, han empitjorat.
Les persones joves de l’actualitat han crescut amb les pitjors perspectives econòmiques dels últims 60 anys, segon s’exposa en l’estudi d’Oxfam Intermón i el Consell de la Joventut d’Espanya, “La maledicció de l’eterna joventut”. Són especialment vulnerables a les recessions, ja que amb la destrucció dels llocs de feina i la precarietat, les oportunitats es redueixen. Així, el mercat laboral inestable i un sistema de protecció social que oblida la població jove —a Catalunya, en el conjunt de la població les transferències socials redueixen a la meitat el risc de pobresa, mentre que entre els i les joves només el redueixen un 25%, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya— provoquen que una de cada tres persones entre els 16 i els 29 anys estigués en situació de risc de pobresa o exclusió social l’any 2021.
La recerca de feina com a persona jove (i estrangera i racialitzada)
“És molt difícil trobar feina, et demanen molts anys d’experiència i, com estic estudiant, no puc entrar en una feina a jornada completa”, explica l’Ayesha, de 20 anys. A part de la reducció d’oportunitats per buscar feina, els i les joves també han estat un dels col·lectius més afectats per la destrucció de llocs de feina. A Catalunya, al tercer trimestre de l’any passat la taxa d’atur juvenil era del 20%, més del doble que la de les persones majors de 30 anys (7,8%).
Tant l’Ayesha com l’Imane, de 21 anys, fa temps que busquen feina i han fet moltes entrevistes. A l’Imane, que va néixer al Marroc i va arribar aquí amb 2 anys, se li suma la dificultat de no comptar amb l’autorització per treballar. Després de molts intents fallits on li denegaven els papers, fa només uns mesos que li han acceptat el permís de residència, però sense autorització per treballar. La solució seria que la contractessin a un lloc de feina amb un contracte indefinit de 30 hores a la setmana, però com estudia no podria combinar-s’ho. A més, diu, ningú vol fer tants tràmits per contractar algú que no compta amb autorització per treballar. “Després d’haver fet moltes entrevistes, sento que ningú em vol ajudar, no sento cap suport”, explica l’Imane amb frustració.
Ayesha, 20 anys: “És molt difícil trobar feina, et demanen molts anys d’experiència i com estic estudiant no puc entrar en una feina a jornada completa”.
Si no canvia res abans, l’Imane haurà d’esperar cinc anys per obtenir aquesta autorització, afirma. A part del desavantatge de ser jove, carrega a més amb els desavantatges de ser estrangera tot i fer 19 anys que viu a Catalunya, i ser racialitzada. El racisme institucionalitzat posa impediments a l’Imane a l’hora de buscar feina —“tinc 21 anys i necessito diners!”, es queixa—, i per l’Ayesha és el racisme del dia a dia. “Veig sortides, però et trobes amb racisme. Vas a una entrevista i et demanen d’on ets, ho respons, i entre ells es miren estrany”, explica.
Parcialitat i sous baixos: condicions de feina insegures
Altres joves, com en Pol i en Nendeep, de 17 anys, compaginen estudis amb feina. Segons l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, la primera meitat del 2022 un 32,3% de la joventut ocupada estudiava al mateix temps. En el seu cas, estan contents amb la feina que tenen perquè la poden combinar amb els seus estudis, a la universitat i a batxillerat, respectivament, amb una feina a mitja jornada que els permet tenir les seves despeses i contribuir econòmicament a casa i a pagar els estudis.
Per altres joves que també tenen feina, però, tenir una jornada parcial no és una opció, sinó la manera que han trobat per ser contractats o contractades. El 2022, més de la meitat de les persones entre 16 i 19 anys que treballaven a l’estat espanyol ho feien en jornada parcial, el 37,8% en el cas dels joves d’entre 20 i 24 anys. El 2008, les xifres de la parcialitat en l’ocupació juvenil eren ben diferents: un terç dels joves d’entre 16 i 19 anys tenien contracte de jornada parcial, en el cas dels joves entre 20 i 24 anys eren una cinquena part, segons l’Enquesta de Població Activa de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
La prevalença de les jornades parcials entre el jovent empleat deriva, conseqüentment, a la debilitat salarial d’aquest col·lectiu. El 2022, el 75% de persones joves tenia un salari inferior a 20.000€ anuals i, per tant, per sota del salari mitjà espanyol, que era de 25.165,51€. A part de la diferència generacional, és important destacar la diferència salarial per gènere, ja que els nois cobraven un 17% més que les noies.
El 2022, el 75% de persones joves tenien un salari inferior a 20.000€ anuals, inferior al salari mitjà espanyol (25.165,51€).
Un entorn inestable
Si als salaris baixos els sumem la pujada de preus generalitzada des de fa més d’un any a l’estat espanyol, l’equació dona com a resultat una pèrdua de poder adquisitiu de la població jove. Els preus pugen a un ritme molt superior al dels salaris: des del 2006, l’Índex de Preu de Consum ha pujat un 34,6%, segons dades de l’INE, mentre que els salaris normals dels joves menors de 25 anys ha pujat només un 15%.
També, l’augment del preu de l’habitatge suma dificultats al camí cap a una vida autònoma i independitzada per als i els joves. Tenir un pis en propietat quasi deixa de ser una opció, i la població jove es veu abocada a un mercat del lloguer també prohibitiu. Durant la primera meitat del 2022, la diferència entre el poder adquisitiu de la població jove i els preus de mercat dels pisos de lloguer era tan abismal que el preu mitjà d’un pis de lloguer equivalia al 106,6% del salari net d’una persona jove a Catalunya, segons el Consell de Joventut d’Espanya.
La primera meitat del 2022, el preu mitjà d’un pis de lloguer equivalia al 106,6% del salari net d’una persona jove a Catalunya.
En aquestes circumstàncies, les possibilitats dels joves per emancipar-se, és a dir, viure independentment de la seva família, han empitjorat i són cada cop més reduïdes. La taxa d’emancipació en l’últim trimestre del 2022 a Catalunya era del 18,9%, una de les més altes a l’estat espanyol (15,9%), però la xifra continua sent baixa en comparació a la mitjana europea (32,1%).
“Ho veig molt xungo. Els preus de tot estan pujant, i la gent que treballa segueix cobrant el mateix, la gent que cobra una pensió segueix cobrant el mateix”, conclou l’Imane, preocupada.
Al Casal dels Infants, els i les joves troben diferents espais segurs on els acompanyem en aquest impàs de fer-se grans i temps d’incertesa. A part del Casal Jove, que és un espai de lleure educatiu on reben acompanyament i suport en els estudis i les oportunitats educatives i laborals, el programa de Beques els dona l’oportunitat de seguir estudiant més enllà de l’institut, i el programa de Formació i Inserció Laboral els ofereix diferents cursos i formacions per fer les primeres passes en el món laboral. En qüestió d’habitatge, el Servei de Transició a l’Autonomia (STA) dona una llar en un pis compartit, així com acompanyament en els itineraris educatius i formatius i en tràmits administratius, a joves en situació de carrer o extutelats.
Fes possible que continuem acompanyant i fent costat a infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat.
Fes voluntariat. Informa’t aquí.
Fes un donatiu aquí.