En un racó de la sala, fent preguntes per animar la interacció entre totes elles, la Sara Ruiz, l’educadora del projecte, era la persona indicada per explicar el context i l’objectiu del dDones-Lleva’t: “El projecte s’adreça a dones d’entre 16 i 30 anys de Sant Adrià de Besòs, prioritàriament de La Mina”, comentava ara. “Moltes d’elles han perdut la motivació per estudiar, no treballen, es casen molt joves i tenen fills. Es troben amb moltes càrregues familiars i una situació de pobresa que es perpetua entre dones de generació en generació”.
Què els cal, doncs, per trencar aquest cercle d’exclusió social? “Un espai per desenvolupar competències que millorin la seva ocupabilitat, i que així s’insereixin en el món laboral. És el que mirem que puguin aconseguir al projecte, concretament en l’àmbit dels forns i les cafeteries”.
I és el que mira d’aconseguir la Julia Amaya, una de les participants. Amb 21 anys, ja havia fet diversos cursets i formacions, però cap havia estat un punt d’inflexió per redirigir el seu futur. “Al principi vaig pensar, ara un altre curs? Però vaig recordar el que sempre deia a la meva mare quan passàvem per un forn de pa: que sí que m’hi veia, treballant-hi, que m’agradaria provar-ho”.
Julia: “Vaig recordar el que sempre deia a la meva mare quan passàvem per un forn de pa: que sí que m’hi veia, treballant-hi, que m’agradaria provar-ho”
I ho va provar. La primera fase, en entrar al dDones-Lleva’t, és passar per l’espai de desenvolupament competencial bàsic, on les dones i l’equip del projecte es coneixen i treballen competències de manera transversal i força lúdica. “Ens van ensenyar a fer servir l’ordinador, el correu electrònic, a respectar-nos, a tenir bona actitud… Cada dia parlàvem una estona en català i havíem de saber dir noves paraules en anglès”, comentava la Julia, deixant anar tot seguit un hello, un goodbye, un sorry i per rematar-ho un thank you. I què hi deia la Sara? “Les noies arriben disperses. Fa temps que han deixat el circuit acadèmic i no tenen l’hàbit d’estudiar. Han de fer un salt molt gran per aconseguir una inserció laboral”.
Un cop treballades les competències bàsiques, el següent esglaó és la formació tècnica dual, que consta de cinc càpsules com a pas previ a fer les pràctiques en una empresa del sector del forn i la cafeteria. En el cas de les noies que tenen experiència prèvia en processos formatius o en l’atenció al client, com és el cas de la Julia, poden fer directament les pràctiques.
El primer dia que la Julia va haver d’anar a Cloudstreet Bakery estava una mica espantada. I també la Dolores, la seva mare, que a mig berenar ho explicava: “S’havia de llevar a les cinc de la matinada, i ens feia por que li passés alguna cosa de camí a la feina. Però ja s’hi ha adaptat, tot va bé”. Les pors inicials de la Júlia eren més aviat per estar a l’altura del repte: “Al principi no sabia fer anar la caixa, què era cada producte… Però quan hi portava una setmana ja m’ho havia après tot! Cada cop m’agrada més. Ara ja sé què és el que més es ven, per exemple”.
La inseguretat inicial de les noies al principi del procés no és casual. Hi tenen molt a veure la baixa autoestima i la sobreprotecció de les famílies. Davant d’aquesta sitaució, el dDones-Lleva’t vol deixar una llavor de confiança en les noies i en el seu entorn. “La comunitat gitana, a la qual pertanyen, es troba socialment exclosa. Tenim molts tabús i prejudicis per trencar, fora i dins de la comunitat. Molts obstacles que tenen les dones els posen les mateixes famílies. Les han de deixar sortir de les caixetes!”, deia la Sara.
Les “caixetes”, que diu la Sara, semblava que s’anaven obrint, escoltant la Dolores: “Val la pena que les mares facin suport a les seves filles, perquè la formació és un bé per a elles. La venda ambulant no dóna per a res… A mi també m’hauria agradat tenir una feina així, però no sé llegir ni escriure”. En altres paraules: el pas endavant de les dones és imprescindible per al progrés social en qualsevol àmbit, però encara ho és més en la comunitat gitana. O com apuntava la Sara: “Si les mares entenen que són molt importants en el procés d’apoderament de les seves filles, faran que els obstacles de les noies siguin més petits, i això es transmetrà de generació en generació entre dones i provocarà una transformació real”.
Dolores: “Val la pena que les mares facin suport a les seves filles, perquè la formació és un bé per a elles. La venda ambulant no dóna per a res… A mi també m’hauria agradat tenir una feina així, però no sé llegir ni escriure”
Avui la Julia, que aquella tarda recollia un diploma per haver començat les 100 hores de pràctiques de la formació, ja ha entrat en l’espai de recerca de feina, l’última fase del projecte. Amb el suport de 6 persones voluntàries de l’equip buscarà una empresa compromesa amb la igualtat d’oportunitats que li pugui oferir un primer contracte de feina, tancant així el procés d’inserció laboral. També la Mari, una altra de les participants, que el dia del berenar anava acompanyada de la seva filla. Les seves companyes, en aquests moments 25 dones, els seguiran les passes per completar la fornada de dones lluitadores.
El projecte dDones-Lleva’t està impulsat conjuntament per PES La Mina i el Casal dels Infants, amb el suport de l’Obra Social La Caixa.