A Catalunya, el 9,3% dels infants d’entre 4 i 14 anys de la classe social menys afavorida tenen probabilitats de patir un problema de salut mental, més del doble que els infants d’aquesta edat de la classe social més afavorida (4,2%), segons l’Enquesta de Salut de Catalunya de 2022. En la mateixa línia, un estudi recent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona indica que els infants que tenen risc de patir un desnonament o que viuen en un habitatge sense contracte legal, tenen un nivell de mala salut mental 10 vegades superior al de la mitjana de la població. Entre les persones majors de 15 anys, el patró és similar: qui pertany a una classe social desafavorida o té un baix nivell d’estudis té més malestar emocional, i les dones es veuen més afectades que els homes.
Les desigualtats, queda clar, influeixen en la nostra salut mental i en el benestar emocional, com ho fan en tots els àmbits de la vida, i des del Casal dels Infants ho observem dia rere dia. “Si estàs exclòs, no pertanys. I si no pertanys, estàs aïllat. L’aïllament, per a qualsevol professional, és un dels principals factors de risc per a la salut mental de les persones”, explica la Daniela Parodi-Herz, psicòloga del programa CaixaProinfància que atén famílies del Casal dels Infants. L’Alba Thompson, també psicoterapeuta del programa i especialitzada en infants, hi coincideix: “Una societat aïllada és una societat fràgil”.
Un suport naturalitzat, intensiu i freqüent
Aquest suport psicoterapèutic dins del programa Caixa Proinfància consisteix, en una primera etapa, en la valoració de la necessitat i la viabilitat d’acompanyar els infants i famílies que han manifestat malestar emocional. Aquesta detecció es fa amb el suport de l’equip educatiu, i es té en compte si la situació de cada persona s’ajusta a un suport psicoterapèutic intensiu o si cal fer una derivació a altres serveis especialitzats amb una atenció més llarga en el temps. Un cop avaluat cada cas, el programa ofereix 18 sessions amb cada infant o família seleccionats, amb l’objectiu de treballar una situació concreta de malestar emocional. “Ens trobem al Casal —també a les escoles, en el cas dels infants—, sense que hagin de venir a un centre especialitzat, i això naturalitza el servei. Les sessions són freqüents, cosa que la xarxa pública de salut mental no els pot oferir perquè està saturada”, explica la Daniela.
Daniel Parodi-Herz: “Ens trobem al Casal i les sessions són freqüents, cosa que la xarxa pública de salut mental no els pot oferir perquè està saturada”
Les situacions que fan que els infants i famílies necessitin aquest acompanyament són diverses, però tenen en comú el risc d’exclusió social, valora l’Alba: “Ens trobem amb situacions de total vulnerabilitat. Són persones que parteixen des d’un esglaó més baix a la vida, i això genera por i dificultat per poder afrontar qualsevol amenaça”. Aquest context desfavorit agreuja altres situacions que habitualment generen malestar emocional en les famílies. D’una banda, assenyala la Daniela, les que afecten l’organització familiar, com poden ser les separacions de parelles amb infants a càrrec, la gestió del pas de la infància a l’adolescència o els vincles familiars després d’un procés migratori. De l’altra, les que són reactives a un fet inesperat, com ara la mort d’un familiar o haver de fer front a una malaltia.
Alba Thompson: “Ens trobem amb situacions de total vulnerabilitat. Són persones que parteixen des d’un esglaó més baix a la vida, i això genera por i dificultat per poder afrontar qualsevol amenaça”
Entre aquest malestar davant fets inesperats, en els últims mesos ha irromput clarament la pandèmia, que segons l’Abla ha generat tres crisis: la por a la malaltia, la incertesa i l’afectació dels vincles. Els conflictes intrafamiliars en alguns casos s’han complicat, especialment arran del confinament, i la resta de relacions socials s’han debilitat amb les restriccions a la mobilitat, generant aïllament. “Amb les famílies hem treballat pautes de convivència perquè es sentissin segures en aquesta situació excepcional, i també hem fet molta feina psicoeducativa, ajudant a entendre la informació sobre les recomanacions sanitàries i la importància de seguir-les”, apunta la Daniela.
Una xarxa preventiva i de vincles segurs
Tornant a l’aïllament com un factor de risc clau per a la salut mental, ambdues psicoterapeutes destaquen la importància que té per als infants i famílies comptar amb espais de socialització i suport. En aquest sentit, valoren molt positivament la funció del Casal dels Infants. “El Casal ofereix aquesta xarxa, aquest embolcall”, comenta la Daniela. “És un servei molt més proper que qualsevol altre, amb el qual els infants i famílies estableixen una relació de confiança continuada que no troben a cap altre espai. Això també fa que els educadors siguin un enllaç tremendament important per a nosaltres com a psicòlogues”.
Daniela Parodi-Herz: “Els infants i famílies estableixen una relació de confiança continuada amb el Casal que no troben a cap altre espai”
L’Alba valora com guanyar aquesta confiança dins l’àmbit del Casal ajuda a tenir més seguretat en altres esferes: “Molts cops les famílies no saben a qui recórrer i van desbordades, i al Casal troben algú que se les mira, que pot estar només per a elles. Si tu saps que pots parlar amb una persona i establir-hi un vincle segur en un espai segur, això t’ajuda a establir altres vincles segurs a l’exterior”.
Alba Thompson: “Si saps que pots parlar amb una persona i establir-hi un vincle segur en un espai segur, això t’ajuda a establir altres vincles segurs a l’exterior”
Aquesta funció del Casal té un fort component preventiu, en tant que ajuda a detectar i atendre situacions que podrien agreujar-se en el temps: “Un infant absorbeix el que té al seu voltant per construir l’estructura de la seva personalitat, i si està sà és molt probable que sigui un adult sà. Qualsevol situació emocional que no s’acompanya i es treballa amb suport en la infància, en canvi, després té un efecte multiplicador en l’adultesa”.
Fer front a les desigualtats, requisit per a la salut mental
Així doncs, el paper que les entitats socials juguem en la prevenció i detecció del malestar emocional en la infància i les famílies és cabdal, des d’un enfocament de salut mental comunitària. A l’arrel del problema, però, tornem a topar amb les desigualtats estructurals: el 26% de la població a Catalunya viu en risc de pobresa o exclusió social —en el cas dels infants, un de cada tres es troba en aquesta situació—. Quan la salut mental s’agreuja arran de les situacions de l’exclusió social, estem parlant d’un problema col·lectiu i no individual. Afrontar-lo exclusivament des dels serveis de salut mental és insuficient, i cal que les administracions públiques apliquin polítiques efectives per corregir les desigualtats i garantir els drets socials. En aquest sentit, reclamem que el Pacte Nacional de Salut Mental que vol tirar endavant el govern de la Generalitat tingui molt en compte aquesta relació entre exclusió social i malestar emocional.
Fes possible que seguim contribuïnt a la salut mental comunitària a través del nostre acompanyament a infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat.
Fes voluntariat. Informa-te’n aquí.
Fes un donatiu aquí.