El servei d’atenció psicoterapèutica del Casal i CaixaProinfància acompanya cada any més de 50 famílies amb dificultats que guanyen confiança per tirar endavant.
Quan parlem de famílies, d’infants vulnerables…de què parlem exactament? Daniela Parodi, psicòloga del servei d’atenció psicoterapèutica del programa CaixaProinfància del Casal, ho resumeix en una frase “quan patim una situació complicada primer necessitem que ens escoltin, que algú ens doni confiança per reprendre el camí”, explica, “la vulnerabilitat és sentir-se desemparat, perdut, sense referències per continuar”.
Haver de canviar de casa o ciutat, perdre algun familiar, patir problemes econòmics o no tenir xarxa de suport d’amics i família és la realitat de moltes famílies dels barris on el Casal dels Infants actua “hem de ser conscients que la pobresa i les desigualtats es concentren en zones molt concretes i que són les famílies que hi viuen les que en pateixen les conseqüències”, explica la directora general de l’entitat, Rosa Balaguer, “tenir una referència, un espai on adreçar-se i trobar-se còmodes és el primer pas per sortir-se’n”.
Més de 50 famílies de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Sant Adrià de Besòs reben acompanyament al servei d’atenció psicoterapèutica del Casal i Caixa Proinfància al cap de l’any. “Els educadors detecten els casos amb més necessitats i es coordinen amb nosaltres” ,explica la Daniela, una de les professionals del servei, “fem atenció personalitzada al nen o nena, conjuntament amb la família o en sessions de grup de diverses famílies. És molt enriquidor veure com poc a poc guanyen confiança i autonomia”.
En la major part dels casos no es tracta de trastorns psicològics importants, sinó més aviat d’angoixa, ràbia o tristesa: “desprès de diverses sessions, d’algunes pautes i, sobre tot, partint del compromís de les famílies en la seva pròpia millora, la major part d’elles aconsegueix tirar endavant amb forces renovades”, detalla la psicòloga. Així ho corrobora també l’Evelyn, una mare de família de Llefià (Badalona) que, en acabar les sessions, va agrair l’acompanyament rebut “si hagués descobert abans el Casal ens hauríem estalviat moltes llàgrimes a casa”.