El Marcos recorda bé la data: el 18 de setembre del 2017. Aquell dia va entrar per primera vegada al taller de formació del Casal dels Infants, al barri del Raval de Barcelona, per començar el Programa de Formació Inicial (PFI) en auxiliar de muntatges d’instal·lacions d’aigua, electricitat i gas.
Uns mesos abans estava estudiant l’equivalent a segon de batxillerat a la República Dominicana, on va néixer. Convivia amb el seu pare i la seva germana, i fins llavors no s’havia plantejat marxar a viure amb la seva mare, que portava 11 anys a Barcelona. A mig curs, però, va sorgir-li l’oportunitat de tramitar el visat per venir, i va ser ràpid en decidir-se.
A finals de juliol ja s’havia instal·lat al barri del Poble Sec. “Els primers mesos van ser una mica difícils. Allà, a la República Dominicana, hi tenia tota la meva vida, i al nou pis hi passava moltes hores sense saber què fer”, explica. El PFI li va servir per començar a donar sentit a la nova etapa; el buit dels primers mesos el va anar ocupant l’esquema del circuit elèctric: fluxos d’intensitat, corrents d’electrons, resistències…
El Sergi no venia de gaire lluny, sent veí del Raval, però també havia hagut de posar distància amb el seu passat. “Em van avisar que m’expulsarien de l’institut, per mal comportament, però jo me n’enfotia de tot…”. Finalment, l’advertiment va tenir efectes: el van fer fora a ell i a tota la seva colla, sense haver acabat l’ESO. No li va quedar més remei que pensar cap a on anar, i va triar el PFI.
Marcos: “Els primers mesos van ser una mica difícils. Allà, a la República Dominicana, hi tenia tota la meva vida, i al nou pis hi passava moltes hores sense saber què fer”
L’encàrrec
Al novembre, quan el Marcos, el Sergi i els seus 12 companys de formació començaven a adaptar-se a la nova etapa, el Ciscu i la Fina, els dos educadors del projecte, van explicar-los en què consistiria l’exercici pràctic del primer trimestre: haurien de fabricar unes taules de llum per als nens i nenes de 0 a 6 anys dels projectes Minúscula, Vincles i el Casal Obert per a Petita Infància (COPI). A Vincles i a Minúscula, els nens i nenes adquireixen hàbits i competències per començar l’escola en igualtat d’oportunitats (a Vincles també es reforça el lligam maternoinfantil i les competències de les mares), i a COPI es realitza un acompanyament integral als infants, amb activitats per reforçar l’aprenentatge i també de lleure.
“Era una responsabilitat gran”, comentava mesos després el Sergi. “Imagina’t que haguéssim col·locat malament una peça petita i se l’haguessin empassat…”. Feia respecte, però un encàrrec és un encàrrec, s’ha d’estar preparat. I de totes maneres, no tot eren pors. El Ciscu recorda que l’emoció va desbordar algun dels joves, que ja s’imaginava filigranes: “Em van arribar a proposar fer les taules amb la cara del Mickey Mouse, però havíem de ser realistes i assegurar-nos que la comanda sortiria bé”.
Sergi: “Fer les taules de llum per a nens i nenes era una gran responsabilitat”
Abans de començar, calia fer una primera visita als petits clients i clientes per estudiar les seves necessitats. Els esperaven la Marta, l’Andrea i la Clàudia, educadores de Minúscula i Vincles, que amb els seus comentaris els van ajudar a definir la idea. Farien dues taules per a cada projecte. La meitat tindrien potes, per poder-hi jugar drets o des de la cadira, les altres es farien servir arran de terra.
A partir d’aquí, els joves es van dividir en grups de quatre i van començar la feina al taller. Hi van invertir unes 30 hores, sempre guiats pel Ciscu i la Fina. En aquest vídeo es resumeix el procés de construcció a través de fotos i amb l’explicació del Sergi:
L’entrega
Dilluns 15 de gener: data d’entrega del producte. Les taules havien quedat enllestides a temps. Només calia mobilitzar el sistema de transport: deu minuts caminant pel barri, del carrer de la Junta de Comerç al de la Reina Amàlia. Ràpid, econòmic i ecològic. Arribava el moment de la veritat: el d’endollar les taules i veure quina cara farien els nanos.
La del Hussain, un dels petits de Minúscula, se li va quedar amb els ulls com taronges quan la Fina va apagar els llums de l’aula. La lluentor blanca de les taules era ara el centre de tot un gran misteri. Quin impacte, per a algú que només aixeca quatre pams de terra! Després de l’ensurt inicial, començava la interacció.
La Sabiha va ser de les primeres valentes en treure el caparró per damunt d’una de les taules. Primer per col·locar-li un col·lador de cuina a sobre, després un paper de seda, ara un pot amb líquid a dins… Els joves hi ficaven cullerada, ja fos per posar a prova el seu producte o per simple contagi de les ganes de jugar. Ara l’Omar i l’Umer, companys del Marcos i el Sergi, feien moure el col·lador en cercles per la superfície brillant, com si fos una nau alienígena.
A l’aula de Vincles, el Soufyan, la Hiba i el Muneeb jugaven amb la sorra verda que les educadores havien escampat per sobre de la seva taula. Els dos nens anaven fent camins verds i serpentejants amb el dit índex, i la Hiba hi passava pel damunt un cotxe de joguina, com si anés per la carretera. Una carretera que es feia autopista de doble carril quan el Badou, un altre dels joves del PFI, li allargava el traçat amb el seu dit, considerablement més gran que el de les criatures. “Tot això aporta una estimulació primerenca més rica als infants, els permet experimentar amb els sentits. I a més, dóna sentit a la feina de companys del Casal”, comentava la Marta, satisfeta.
Al Marcos, que ara s’apropava a jugar amb la Sabiha, se li regiraven les emocions. Més tard ho explicaria amb paraules: “Vam fer les taules amb passió i amor, perquè eren per a nens i nenes petits. En veure les seves reaccions, en veure’ls contents, he vist que la feina havia donat resultats, i m’he sentit molt alegre”.
L’experiència
Ja era això el que buscaven la Fina i el Ciscu: que els alumnes haguessin d’aplicar la teoria, resoldre conflictes, treballar en equip i alhora amb autonomia… I per sobre de tot, que veiessin que dedicar temps i esforç a aprendre té resultats.
Resultats com les notes del primer trimestre del Marcos, que van ser bones, encara que les mates li costin. Quan les va rebre al desembre, de seguida ho va explicar al seu pare i a la seva germana, orgullosos d’ell des de la República Dominicana. Ara té clar que es vol treure un títol relacionat amb l’electricitat, potser un grau mig.
Al Sergi no li agrada tant, el circuit elèctric, i segurament no s’hi dedicarà. Però sap que al PFI també està aprenent altres coses, com ara respectar els professors i entendre que, si li exigeixen atenció, és perquè saben que té capacitats per tirar endavant. O en paraules de la Fina, després d’entregar les taules: “Fa un any potser algun d’ells l’estava liant en una aula. Van arribar aquí com a desterrats i necessitaven una experiència positiva. Avui han passat una bona estona amb nens i nenes i han copsat que el que han après té una utilitat”.
Fina: “Fa un any potser algun dels joves l’estava liant en una aula. Van arribar aquí com a desterrats i necessitaven una experiència positiva”
O més d’una, perquè el Ciscu ara es mirava una de les taules i hi veia un munt de possibilitats: jugant amb la potència, podria ser la làmpada d’una habitació, una base per calcar dibuixos o reproduir diapositives, el focus d’un fotògraf… Ara que els havia sortit bé la primera prova, potser sí que podrien fer el Mickey Mouse que havien pensat al principi, comentava rient.
Al taller els joves ja pensaven en quin seria l’encàrrec per a aquest segon trimestre. Ningú sabia quina proposta arribaria. Petita o gran, amb potes o sense, ells estarien preparats. I el Casal aprofitaria la seva energia. La Fina, mentrestant planejava com treure’s una espina clava: “L’any que trencarem l’estereotip que diu que l’electricista ha de ser un home: hem d’aconseguir que s’apuntin noies a la formació!”.