D’acompanyat a voluntari al Casal Obert d’Adolescents de Salt

Raúl, com vas començar a participar en el Casal Obert d’Adolescents (COA)?

Raúl – Vaig començar a participar al COA el 2014, perquè me’n van parlar amics que hi havien anat l’estiu abans que jo m’hi apuntés. Em van comentar que s’hi feien activitats que em van semblar interessants. Vaig contactar amb l’Alícia, que llavors n’era l’educadora, i m’hi vaig apuntar.

Què significa per tu el COA? Què t’ha aportat?

R – El COA és un lloc per conèixer gent i fer activitats que normalment els adolescents que hi participen no tindrien l’oportunitat de fer. També és un espai per rebre suport en els estudis, un recurs que molts tampoc tenen a l’abast fora del COA. Personalment, el projecte em va fer costat en alguns moments difícils a l’institut, en què vaig tenir alguns problemes amb professors. Els educadors i les educadores del COA em van ajudar a afrontar-los i a trobar-hi una solució.

Raúl: “Vaig tenir alguns problemes amb professors de l’institut. Al COA em van ajudar a afrontar-los i a trobar-hi una solució”

Tens un record que et costarà oblidar del temps que hi vas participar?

R – Sempre recordaré el dia que vam anar al rocòdrom de Fornells. Hi vaig anar pensant que seria una activitat més… no sabia que m’agradaria tant, això d’escalar! Sortia d’una lesió a la mà que m’havia fet jugant a futbol, i havia perdut una mica de força. Però em va agradar tant l’activitat que vaig poder pujar la paret més alta que hi havia. Estic desitjant repetir l’experiència.

Blanca, com era el Raúl quan va entrar al COA?

Blanca – Doncs quan veníem a fer esport, al camp de futbol era molt competitiu. Però alhora sempre li agradava ajudar els companys. Sempre estava allà, sobretot per temes com les mates i altres coses que normalment són les que més ens costen a tots i a totes. Quan ja havia acabat els deures, sempre donava un cop de mà als que ho necessitaven.

La Blanca i en Raúl durant l’entrevista

Això és el que us va fer pensar que podria sumar-se a l’equip com a voluntari?

B – Quan realment ens vam adonar que despuntava i que tenia mà per fer de voluntari a l’equip va ser aquest estiu, estant de colònies al pantà de Sau. En Raúl és un nano que li agrada molt participar, i un dia que vam fer caiac ens va demanar repetir amb el següent grup. Els educadors ens pensàvem que aniria a fer carreres, anar “a muerte” amb el caiac… I no va ser així. Ell i un altre noi que ara també fa de voluntari es van posar cada un amb un adolescent que tenia problemes per anar amb el caiac. Van prioritzar ajudar els altres a passar-s’ho bé ells.

Raúl, com valores haver passat de participant a voluntari del COA?

R – Per mi és més responsabilitat. Quan era un més al COA, sense ser voluntari, no tenia l’obligació d’ajudar ningú, ho feia perquè volia. Si en algun moment em venia més de gust posar-me a jugar a ping-pong, ho podia fer. Ara no, ara prefereixo –i és la meva responsabilitat—ajudar sempre aquella persona que ho necessita.

Blanca: “Creiem que és una bona eina fer responsables els mateixos xavals que han participat al COA, que siguin els referents dels petits. Sent del territori poden ajudar de primera mà”.

I per tu, Blanca, és important que nanos que han passat pel projecte es sumin a l’equip?

B – És un dels eixos que intentem potenciar. Creiem que és una bona eina fer responsables els mateixos xavals que han participat, que siguin els referents dels més petits, ja sigui fent voluntariat o com a educadors. Són nanos de Salt i es coneixen amb els participants de l’institut, del cole, de les places, de tots els espais públics de la ciutat. Generen molt més vincle sent del territori, tenen les eines a l’abast, coneixen més els serveis de l’entorn… poden ajudar de primera mà.

L’experiència de la Naima

El Casal Obert d’Adolescents (COA) no és l’únic projecte del Casal dels Infants de Salt que ha incorporat a l’equip a persones voluntàries que abans havien estat acompanyades. Hi ha altres casos, com el de la Naima Lahrache.

El 2014 la Naima va tenir el seu cinquè fill, en Ouassim. Llavors feia 11 anys que havia arribat a Salt provinent del Marroc. Una dona marroquina li va parlar del Casal dels Infants, de totes les activitats que hi podria fer amb el seu nadó, i ella no s’ho va pensar dos cops: “Vaig entrar al projecte Vincles amb en Ouassim quan ell tenia sis mesos. I quina sort que ha tingut! En aquest temps ha pogut fer coses que els seus quatre germans no van tenir l’oportunitat de viure“. explica.

La Naima amb joguines a l’aulta de Vincles

Del temps que va ser participant de Vincles la Naima recorda especialment els tallers de cuina i les xerrades sobre la salut de les criatures i les mares. També es va vincular al Casal Familiar, amb el qual va fer sortides a llocs que no coneixia: “A finals del curs passat vam anar amb l’Eli –l’educadora- al Caixa Fòrum. Hi havia un munt de coses que mai havia vist, al museu, i als nens i nenes els va encantar. M’hi vaig endur la meva filla Mariam. Sembla mentida, perquè hi ha poca distància, però fins llavors mai havia estat a Barcelona!”.

L’any passat, quan ja s’acabava el curs, la Naima va parlar amb l’Anna, educadora de Vincles. Li va dir que l’any següent el Ouassim ja entraria a l’escola, però que ella volia seguir venint a Vincles, però com a voluntària.  L’Anna, és clar, se’n va alegrar molt de comptar amb ella a l’equip. “És una experiència molt bonica. Les dones crec que  veuen en mi l’experiència de tenir cinc fills, i jo segueixo aprenent coses cada dia. Ara m’agradaria anar millorant el català”, assegura la Naima.