Llegiu aquí el text sencer de la compareixença
La directora general del Casal dels Infants, Rosa Balaguer, va comparèixer per videoconferència el divendres 30 d’octubre en la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies del Parlament de Catalunya per reclamar més inversió pública en el desplegament de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (LDOIA), del 2010, per fer front a totes les formes de maltractament d’infants i adolescents.
La compareixença en ponència va tenir lloc en relació a la Proposició de llei de mesures per a la prevenció i el tractament del maltractament infantil, presentada pel Grup Parlamentari de Ciutadans, i l’havien sol·licitada el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya i el Grup Parlamentari Republicà.
Com a entitat social amb més de 37 anys d’experiència en l’acompanyament a infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat a través de serveis socioeducatius, en la compareixença vam defensar que el principal escull en el sistema de protecció a la infància no és el seu marc legal, malgrat que aquest s’hagi de seguir desplegant i sempre tindrà marge de millora. El problema el tenim amb una dinàmica estructural de manca d’inversió social i de polítiques públiques en relació amb la infància i l’adolescència.
En aquesta línia, vam assenyalar la necessitat d’acabar amb el maltractament social en la infància i l’adolescència, entès com la desatenció de les necessitats bàsiques de qualsevol menor d’edat. Aquesta desatenció està reconeguda com una forma de violència contra els infants i adolescents pel Comitè de Nacions Unides de Drets de l’Infant i pel Protocol marc d’actuacions contra el maltractament a infants i adolescents a Catalunya.
Segons dades de l’Enquesta de condicions de vida de l’Institut d’Estadística de Catalunya, abans de la pandèmia de la Covid-19, 141.000 infants (el 31%) es trobaven en risc de pobresa a Catalunya. D’altra banda, el 26% de les famílies amb infants dependents es trobaven sota el llindar de la pobresa, la xifra més alta des del 2014 i el doble que les que no tenien fills a càrrec. Les més desfavorides eren les monoparentals, amb un 47% de risc de pobresa, la proporció més elevada des de l’any 2008. Aquestes mancances, que venen de lluny, sumades a l’agreujament de moltes situacions de vulnerabilitat arran de la Covid-19, posen ara moltes llars en una situació límit i d’emergència.
Per fer-hi front, aquestes són les demandes que vam reclamar en diversos àmbits:
1. La pobresa infantil i les Zones d’Actuació Preferent
– Prioritzar la inversió pública en Zones d’Actuació Preferent, tal com estableix la llei 14/2010, que hagin estat prèviament identificades a partir d’indicadors relatius a les situacions de risc en la infància i l’adolescència a Catalunya.
– Garantir la dotació del finançament i els recursos necessaris als Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència perquè puguin exercir la seva funció neuràlgica en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència.
– Avaluar el desplegament del nou model de serveis d’intervenció socioeducativa i buscar solucions a la manca de recursos per part dels ens locals a l’hora de complementar l’aportació de la Generalitat per al finançament d’aquests serveis.
– Adoptar una política de prestacions socials per a les famílies amb infants a càrrec que els garanteixi una renda per superar el risc de pobresa i exclusió social, de forma eficient i minimitzant les traves administratives en el procés de tramitació.
– Garantir un lloguer social a les famílies en situació de dificultat abans d’executar un desnonament, tal com estableixen la Llei 24/2015 i el decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge.
2. Centres educatius
– Corregir l’infrafinançament dels centres educatius i prioritzar la dotació de recursos i personal per als d’elevada complexitat
– Desplegar el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya per tal d’avançar cap a una composició de l’alumnat més equilibrada.
– Garantir l’accés a dispositius tecnològics a totes les famílies amb infants a càrrec, i desplegar serveis formatius per dotar-les de les competències necessàries per fer-ne un ús eficient i saludable.
– Reforçar els serveis de reforç escolar un cop acaben les classes a l’alumnat de famílies en situació de vulnerabilitat i fer partícips a les famílies d’aquest suport en l’aprenentatge.
3. Serveis socioeducatius d’atenció a la infància i l’adolescència en risc
– Assegurar la presencialitat dels serveis socioeducatius d’atenció a la infància i l’adolescència en risc com a figures bàsiques per garantir els drets dels infants i adolescents en situació de vulnerabilitat i per garantir el seu desenvolupament adequat.
– Avaluar el desplegament del nou model de serveis d’intervenció socioeducativa i garantir que en el context d’emergència actual compti amb els recursos, professionals i espais necessaris per adaptar-se a la situació de pandèmia.
4. Adolescents migrats sols
– Que la Generalitat de Catalunya ha de fer ús de la competència que té atribuïda en la tramitació de l’autorització de treball inicial i modificar l’autorització de residència que tenen aquests joves en una autorització de residència i treball.
– Desplegar de forma efectiva l’Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols.
Al Casal dels Infants volem seguir incidint perquè es garanteixin els drets de tots els infants, joves i famílies.
Fes-ho possible:
Fes un donatiu: https://www.casaldelsinfants.org/dona-ara/
Fes voluntariat: https://www.casaldelsinfants.org/que-pots-fer-tu/voluntariat/