Des de l’any 2015 fins a avui, 9.000 infants i joves sense referents familiars han arribat a Catalunya fugint de situacions de pobresa i violència al seu país d’origen i en la cerca d’una vida millor i digna, amb més seguretat, llibertat, educació i oportunitats.
Son joves amb històries de vida com la de l’Abdoul, que amb el seu somriure franc i contagiós mai et faria imaginar la duresa de les experiències que ha hagut de viure.
Ara la seva vida és a Barcelona, molt lluny del petit poblat de la regió de Mamou on va néixer fa divuit anys, a Guinea Conakry. És només quan t’endinses en els seus ulls que te n’adones, quan de sobte et topes amb la maduresa d’un home molt gran i vell que et descol·loca, amb una mirada que ha vist massa coses.
Al 2015 l’Abdoul començava a caminar per venir a Espanya, seria un viatge de dos anys i més de 8.000 km fets a peu i en autobús, al costat del seu germà gran, perseguint el somni d’una vida millor. La vida a l’Àfrica era molt diferent, allà hi havia molts problemes per aconseguir menjar, per poder estudiar, per construir-se un futur.
La primera etapa del seu viatge els va portar a creuar Mali, sobrevivint en condicions extremes, caminant durant setmanes sense menjar ni beure res i veient com altres persones morien al seu voltant. La violència també va ser una constant durant tot el viatge.
Van continuar creuant Argèlia, on van trobar molt de racisme, rebuig i pobresa. Entrar al Marroc tampoc va ser gens fàcil; ho van fer per la tanca. Van entrar a Uchda a les onze de la nit i van estar fins el matí següent corrent amb la policia i els gossos al darrere.
El primer intent de l’Abdoul i el seu germà per creuar a Espanya va ser per la frontera de Ceuta, però no ho van aconseguir. El segon intent va ser molt més perillós, creuant amb pastera el mar d’Alboran des d’un punt prop de Melilla. Van tenir que anar en pasteres separades perquè no les van deixar negociar viatjar en la mateixa. Malauradament, la pastera on anava el germà de l’Abdoul va naufragar y cap de les persones que hi viatjaven va arribar al seu destí. Un vaixell de la Marina va rescatar tothom que viatjava a la pastera amb l’Abdoul. Van portar l’Abdoul a Motril, i d’allà a un centre de menors de Granada. Va ser molt dur per l’Abdoul trobar-se a Europa sense el seu germà. Finalment, va arribar a Barcelona.
Després de processos migratoris tan durs com el de l’Abdoul i milers de joves com ell, les administracions públiques tenen les responsabilitat d’assumir-ne la tutela i acollir-los en centres residencials, com passa amb qualsevol altre infant sense referents familiars.
Quan són majors d’edat i ja no se’ls tutela, però, han de fer front a greus traves administratives per obtenir el permís de residència i el de treball. Un obstacle injust i arbitrari que, en la majoria de casos, fa que costi molt que les empreses els puguin oferir una oportunitat laboral. Tot plegat, sumat a l’estigmatització dels discursos racistes, vulnera els drets d’aquests nois i noies i dificulta que puguin tirar endavant i valer-se per si mateixos.
Des del Casal dels Infants demanem que no es criminalitzi als infants i joves migrants sense referents familiars. Demanem als governs mesures de protecció i inclusió reals que garanteixin els seus drets i la igualtat d’oportunitats.
L’Abdoul és un supervivent, el seu viatge l’ha dut fins aquí, té molts somnis que vol complir i als quals no està disposat a renunciar. Milers de joves migrants segueixen esperant la seva oportunitat. Que els acabi arribant és difícil a causa de la llei d’estrangeria, una norma que ja vulnerava greument els drets dels i les joves migrants i que ara el posa més traves a causa d’una interpretació encara més restrictiva per part del Tribunal Suprem.
És necessari que les institucions públiques europees, estatals, autonòmiques i municipals garanteixin mesures que protegeixin els drets i oportunitats de tots els infants i joves, independentment del seu país d’origen o condició. És fonamental conèixer la realitat de la infància migrada i adoptar les mesures necessàries per vetllar pels seu benestar.
SIGNA SI ESTÀS D’ACORD i ajuda’ns a sumar més veus a favor de mesures urgents que garanteixin la igualtat d’oportunitats i el compliment dels drets de tots els menors.
Entre tots i totes podrem construir una societat més justa en igualtat d’oportunitats.