Dijous 3 de juny. La tarda és xafogosa —sobretot per a la colla que ve de jugar a bàsquet— i es respiren nervis. Nervis d’aniversari de la Mari, que en fa 20 i ha portat pastís. De selectivitat a pocs dies vista. De curs que s’acaba, d’estiu que comença i de pandèmia que comença a acabar-se, si seguim fent les coses bé. I nervis, sobretot, d’últim assaig abans de l’estrena.
L’endemà el grup de teatre fòrum del Casal Jove la Betsaida tornarà a pujar a l’escenari del Centre Cívic la Salut de Badalona. Aquesta vegada per recrear un racisme proper. Del carrer, de les aules o de les seves primeres feines. Del que l’altre dia em va explicar una amiga, del que ahir vaig haver d’escoltar al súper o del que no t’imagines que m’acaba de passar al metro. Situacions quotidianes amb les quals han creat el guió d’una història i els seus personatges. Tot prou potent perquè a l’escenari només necessitin uns cubs de fusta com a atrezzo, fets pel mateix grup en el taller de fusteria del Casal Jove, i uns quants efectes sonors que llançarà l’Íñigo, educador del grup.
Abans que comenci l’assaig seiem una estona amb l’Oumaima i el Hizer, que semblen haver aparcat el nerviosisme. Com si ja sabessin que al final tot haurà anat bé, que l’obra els acabarà sortint rodona i la gent del públic s’engrescarà substituint personatges i provocant girs de guió.
També ajuda l’experiència: l’Oumaima és de les veteranes, porta al grup de teatre fòrum des que es va crear fa quatre anys.“Vaig començar per provar, però em va agradar perquè era dinàmic i feia que ens coneguéssim millor entre nosaltres”. Li agrada la idea d’interaccionar amb el públic i trobar solucions per a la vida real, pensar què faria si es trobés en una situació determinada. “Ara quan sortim al carrer ho fem amb mentalitzat de no només observar el que veiem, sinó d’analitzar-ho”.
Oumaima, participant del Casal Jove la Betsaida: “Ara quan sortim al carrer ho fem amb mentalitzat de no només observar el que veiem, sinó d’analitzar-ho”
El Hizer parla de la repercussió de “Tampoco es para tanto” com a punt d’inflexió. Una obra que el grup va crear a partir de vivències de les noies que hi participen relacionades amb el masclisme. “Tot va sorgir del que ens van compartir les companyes. El primer cop que la vam fer van venir unes quantes persones i prou, però després ja ens van començar a demanar que la representéssim, com ens va passar amb motiu del 8M”.
Hizer, participant del Casal Jove la Betsaida: “El primer cop que vam representar “Tampoco es para tanto” van venir unes quantes persones i prou, però després ja ens van començar a demanar que la representéssim, com ens va passar amb motiu del 8M”
Dinamitzant-ho tot plegat amb l’Íñigo hi ha l’Alegria. Ara, en els últims consells durant l’assaig que acaba de començar, i d’aquí a unes hores, fent d’interlocutora amb el públic en l’estrena que ja sabem que serà un èxit. Com a educadora va donar impuls al projecte que havia començat amb la Laia, exeducadora del Casal. La seva experiència amb el teatre fòrum ha fet que l’hagi convertit en una eina per treballar amb els i les joves moltes de les competències i aspectes que es volen reforçar des del Casal Jove la Betsaida. Comptar amb un espai de relació amb els altres, el sentiment de pertinença al grup, el pensament crític, la participació comunitària, la comunicació…
I si l’obra acabarà sortint bé és perquè haurà calat en un noi que s’espolsarà la vergonya, pujarà a l’escenari i s’atrevirà a capgirar l’actitud d’una professora passiva amb l’assetjament. En una noia que dirà que no, que si a algú no el contracten perquè no té la nacionalitat espanyola tot i estar prou qualificat les coses no poden quedar així, tocarà fer-ne difusió i que l’empresa rectifiqui. En gent de l’Associació de Veïns de Llefià que tornarà a ser entre el públic després d’ajudar el grup a entrar en la programació del 8M de Llefià. En mirades crítiques que tornaran cap a casa més esmolades i en caps plens de preguntes que potser trobaran respostes en el proper fòrum.