El 2020 a Catalunya 496.000 infants es trobaven en risc de pobresa o exclusió social1, 40.200 més que el 2019, segons dades de l’Enquesta de condicions de vida publicades aquest dijous per l’Institut d’Estadística de Catalunya.
El risc de pobresa o exclusió social va empitjorar respecte l’any anterior per al conjunt de la població, del 23,6% al 26,3%, igualant els pitjors registres de l’anterior crisi econòmica. La infància va tornar a ser la franja d’edat més afectada, passant del 32,8% al 35,9% en risc.
Més enllà dels efectes de la crisi social arran de la pandèmia, la tendència d’agreujament de les desigualtats ve de més enrere: en quatre anys hem passat de tenir un de cada quatre infants en risc de pobresa a tenir-ne un de cada tres.
En quatre anys hem passat de tenir un de cada quatre infants en risc de pobresa a tenir-ne un de cada tres
Una altra dada preocupant i que venim arrossegant és que les transferències socials de les administracions públiques no tenen prou impacte en el benestar dels infants. En el conjunt de la població les transferències redueixen a la meitat el risc de pobresa (del 42,2% al 21,7%), mentre que en els infants només el redueixen un 16% (del 39,8% al 33,4%).
Les transferències socials només redueixen un 16% el risc de pobresa entre els infants, quan en el conjunt de la població el redueixen a la meitat
Tenir fills multiplica el risc de pobresa
Les llars amb fills menors de 16 anys tenen un 28% de risc de pobresa, el doble que les que no en tenen (14%). Si són llars monoparentals, el risc es triplica respecte a les que no tenen infants (43,2%).
Les dades dimensionen una situació d’emergència social que avui encara no s’ha acabat, i sobre la qual les entitats venim alertant des de l’inici de la pandèmia. Davant d’aquest context, és més necessari que mai un increment de la inversió pública en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència.
És més necessari que mai un increment de la inversió pública en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència
També hem insistit en la necessitat d’impulsar polítiques que garanteixin una renda a les famílies amb més obstacles per tirar endavant, donat que prestacions com la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital no estan tenint prou impacte per combatre l’exclusió social.
L’origen social i migratori segueix sent determinant
La població nascuda fora d’Espanya va tornar a endur-se el cop més fort de la crisi econòmica. L’any passat el 61,6% de la població estrangera va trobar-se en risc de pobresa o exclusió social, mentre que el 2019 s’hi trobava el 53,3%.
De la mateixa manera, la situació de la població amb nivells d’estudis baixos també va empitjorar de forma significativa. Entre les persones que han assolit l’ESO i no tenen estudis superiors el risc de pobresa va créixer del 22% al 27,2% el 2020. Tot plegat en un any en què el confinament va augmentar les desigualtats educatives, i molts adolescents i joves van tenir més dificultats que mai per seguir estudiant. En els darrers mesos hem reclamat incrementar els espais de suport educatiu fora de l’horari lectiu, fer front a l’abandonament prematur dels estudis i l’impuls d’un pla de xoc contra l’atur juvenil.
Finalment, cal englobar totes aquestes xifres en un augment generalitzat de les desigualtats, segons l’enquesta. L’any passat el 20% de la població amb més ingressos era sis vegades més ric que el 20% amb menys ingressos.
1 La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) recull la proporció de la població que es troba o bé en situació de risc de pobresa, o bé en situació de privació material severa, o bé que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa.
Ajuda’ns a seguir acompanyant 7.000 infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat cada any, i a defensar els seus drets davant les administracions públiques.