L’Enya i el Teatre Lliure: quan la cultura és també una primera feina

13/07/2021

El primer contacte va ser al Casal dels Infants del Besòs i la Mina. Durant la formació en comerç del dDones, diverses empreses i institucions ofereixen a les participants sessions per treballar competències específiques. En una d’aquestes, persones de l’equip del Teatre Lliure els van donar a conèixer quines són les feines d’atenció al públic en un teatre. “Els vam explicar què necessitem i que necessiten elles per introduir-se en aquest món laboral”, explica l’Albert Minguillon, director de gestió de públics del Teatre Lliure. Co

L’oportunitat de l’Enya va arribar amb “Frank”, un espectacle infantil que recreava l’univers repressiu de Franco a l’Espai Lliure, la sala més petita del teatre. En cada sessió havia de d’acollir una cinquantena de nens i nenes que venien amb l’escola. “Era una obra pràcticament sense text, i ens va agradar com ella s’explicava i interactuava amb els infants fent d’acomodadora”, comenta l’Albert.

Avui ens la trobem per primera vegada al vestíbul de la sala Fabià Puigserver, on unes 500 persones van arribant per escoltar la Sílvia Pérez Cruz. Ja és l’hora dels primers bona tarda, d’indicar l’accés a la sala i als lavabos. “Estic nerviosa, suposo que és normal. Però també molt il·lusionada, sé que serà una gran experiència. Aquí em sento còmoda, perquè ja tinc l’experiència de “Frank”, que va ser molt bona. Estic molt agraïda per aquesta oportunitat”.

Enyia Batista, participant del Casal dels Infants: “Al Teatre Lliure em sento còmoda, perquè ja tinc l’experiència de “Frank”, que va ser molt bona. Estic molt agraïda per aquesta oportunitat”.

Des del Teatre Lliure ho van veure clar: si hi havia joves de la Mina motivades per tenir una primera oportunitat laboral, la feina d’acomodador o de taquiller era una bona sortida. A part de l’Enya, dues altres participants del dDones han acabat treballant-hi. I no deixava de ser una manera de reivindicar que la cultura és per a tothom, de baixar-la del pedestal, en paraules de l’Albert: “És una oportunitat d’accedir a un món que potser et pensaves que no hi podries accedir. És important tenir sinèrgies amb entitats per fer arribar la cultura a més gent, no només com a espectadors, sinó també com a treballadors.”

Albert Minguillon, director de gestió de públics del Teatre Lliure: “És important tenir sinèrgies amb entitats per fer arribar la cultura a més gent, no només com a espectadors, sinó també com a treballadors.”

Abans d’obrir portes, les últimes paraules que li robem a l’Enya són d’agraïment cap a la Carla Busquets, la seva educadora al dDones. “Li dec estar aquí ara mateix. És una persona de 10, que em dona molta confiança, a mi i a les meves companyes. Li puc parlar de les meves coses i sé que m’escoltarà”.  Del Casal n’espera que segueixi al barri molt de temps: “És una oportunitat molt gran per a moltes noies. N’hi ha que pensen quan es casen ja no poden fer coses, però aquí venen moltes casades. Sempre és bon tenir formació. Com més aprenentatge, molt millor per a tothom”.

Ajuda’ns a seguir oferint oportunitats formatives i laborals a joves en situació de risc d’exclusió social aportant un donatiu o fent voluntariat.

ReportatgeL’Enya i el Teatre Lliure: quan la cultura és també una primera feina