El primer cop que l’Amar va venir al Casal, com a participant, ho va fer amb cadira de rodes. Ara hi torna, caminant pel seu propi peu i com a autor publicat d’un llibre de poesia, Cambia tu mirada. El llibre, publicat i editat de manera independent, se centra en el seu testimoni, en les seves idees i pensaments com a persona amb discapacitat, que ha patit i pateix discriminació, i amb una crida perquè la societat deixi d’estigmatitzar persones com ell.
L’Amar Jit, de 26 anys, ha tornat al Casal per visitar els nois i noies del Centre Obert Adolescent i el Casal Jove del Casal dels Infants de Santa Coloma i presentar el seu primer llibre, Cambia tu mirada. Asseguts i assegudes en una rotllana, els i les joves del Casal, concentrats i amb molta atenció, escolten l’Amar explicar la seva història. L’acompanyen la Marga, voluntària del Casal, en Marc i la Sonia, tots tres amics que han volgut fer-li costat en aquesta tarda tan especial.
“No tingueu por a parlar amb gent com jo”, insisteix als i les joves, animant-los a desconstruir la mirada prejudiciosa que sovint cau sobre les persones amb discapacitat. “No m’agrada que em mirin amb pena, i d’aquí ve el títol del meu llibre, canvia la teva mirada”, afirma.
Mirades discriminatòries
L’Amar va venir a Catalunya de l’Índia quan tenia 9 anys. Va nèixer a Pind Pasla, a la regió del Panjab, al nord del país. Allà, amb la seva família, formaven part de la casta dels “intocables” o els dalit, el grup social més marginat i exclòs del país, regit per un sistema jeràrquic rígid que divideix la societat en diferents castes, amb diferents drets, privilegis i exclusions segons el grup del qual es formi part.
Formar part de l’estament més baix els condicionava l’accés a l’educació, limitava les feines a les quals podien treballar i les relacions socials i laborals. Per tant, l’Amar hi patia doble discriminació: per la seva casta i per la seva discapacitat, una paràlisi cerebral que li afecta la seva psicomotricitat.
En arribar a Catalunya, el rebuig i les mirades discriminatòries per la seva discapacitat van continuar. Notava el rebuig a l’institut, al carrer, i fins i tot en alguna ocasió de la seva comunitat. Així, l’Amar va començar a escriure poesia per expressar el que sentia, per processar de manera sana aquesta discriminació amb la qual es trobava quasi diàriament. “M’agrada escriure poesia perquè la gent no m’entén, però a través de la lectura m’entenen més”, explica.
D’aquesta manera, amb el mateix esperit de superació amb el qual va aconseguir caminar i deixar la cadira de rodes, al llarg dels anys l’Amar s’ha esforçat per crear-se les seves oportunitats, s’ha format en un grau FP de parcs i jardins, i ara està treballant en una protectora de gats. I a més a més, ha publicat un llibre.
El pas de l’Amar pel Casal dels Infants
Abans de la presentació, l’Amar estava nerviós, ja que era la primera que feia. Per sort, el Casal li és un espai familiar, ja que hi va participar quan era adolescent. “Fèiem activitats, anàvem de colònies, vam anar al Pirineu, fèiem un munt de coses i m’encantava! M’agradaria poder-ho repetir”, explica recordant-ho.
En acabar la seva visita, els nois i noies resumeixen amb una paraula les sensacions d’aquesta tarda. Molts parlen d’emotivitat, de superació i d’admiració, amb agraïments a l’Amar per haver vingut avui al Casal. “Ets molt fort, tens molt de valor”, afegeix una de les participants.
Properament, l’Amar té dues presentacions més del seu llibre, Cambia tu mirada: el 23 d’octubre a les 18:30h a la Biblioteca de Can Peixauet, i el 7 de novembre a les 18h, a la Biblioteca de Trinitat Vella.