Comencem el curs fent front a un dels grans reptes per lluitar contra el risc de pobresa o exclusió social: buidar moltes motxilles del pes de les desigualtats educatives. Des del Casal dels Infants apostem per enfortir tota la trajectòria educativa dels infants i adolescents que participen en l’associació, des de ben petits. Quins són els factors de desigualtat als qual volem plantar cara? Com actuem des dels nostres serveis educatius per aconseguir-ho?
AJUDA’NS A BUIDAR MOTXILLES DEL PES DE LES DESIGUALTATS.
Les desigualtats educatives ens marquen des que naixem
L’etapa dels 0 als 6 anys és determinant en el nostre desenvolupament cognitiu i emocional com a persones. Tenir accés a estímuls per a l’aprenentatge pot ser clau per corregir les desigualtats socials i evitar que s’heretin de pares i mares a fills i filles. Però la renda marca l’accés a les escoles bressol i altres espais formals d’aprenentatge i cures. En el conjunt de l’estat, el 60% dels infants amb rendes més altes hi accedeix, el doble que els de rendes més baixes (30%). [1]
A Catalunya, les desigualtats en la composició de l’alumnat en aquesta etapa també són clares. Tot i que 1 de cada 3 infants es troba en risc de pobresa o exclusió social, només el 3% dels infants a les escoles bressol té necessitats específiques de suport educatiu degudes a una situació social desfavorida. Si ens fixem en l’origen dels infants, només el 7,5% de l’alumnat en aquesta etapa primerenca té nacionalitat estrangera. Una realitat molt diferent a la que ens trobem fora de les aules, ja que el 22% dels infants a Catalunya d’entre 0 i 2 anys tenen nacionalitat estrangera. [2]
Desigualtats que condicionen els resultats educatius
En l’etapa d’escolarització obligatòria, tot i que tots els infants i adolescents vagin a l’escola i a l’institut, no aprenen en les mateixes condicions. Hi tenen molt a veure factors de desigualtat que es donen en els centres, molt associats a la segregació escolar (l’alumnat socialment desfavorit i d’origen migrant es concentra en determinats centres) i als efectes de la manca d’inversió suficient en el sistema educatiu.
L’altre gran condicionant són les oportunitats educatives que es troben els infants fora de l’horari lectiu. Tant en l’accés a espais de reforç i estímul de l’aprenentatge com en el suport en els estudis que puguin dedicar-los la seva família. No totes les famílies tenen el nivell educatiu suficient per ajudar els seus infants en les tasques escolars. A moltes també els falta el temps per implicar-s’hi, quan han de treballar i se’ls acumulen les dificultats i angoixes per tirar endavant, i oferir-los activitats extraescolars com a alternativa no sempre està al seu abast, per la manca de beques suficients. Per tant, els infants i adolescents en situació de vulnerabilitat també tenen menys oportunitats d’aprendre fora de les aules.
Aquestes desigualtats generen un impacte directe en el rendiment educatiu. Si analitzem les dades de l’informe PISA 2022, els resultats en competències matemàtiques a Catalunya dels alumnes de famílies socialment més desafavorides van ser 96 punts inferiors al dels alumnes de famílies més afavorides.
L’alumnat desfavorit té més risc d’abandonar els estudis
A Catalunya, el 14,8% dels joves d’entre 18 i 24 anys no ha estudiat més enllà de l’ESO [3] , el que coneixem com a abandonament escolar prematur, per sobre de la mitjana de la Unió Europea (9,5%). El risc de no seguir estudiant després de l’ESO es multiplica entre l’alumnat de rendes familiars baixes i amb progenitors amb baixos nivells d’estudis. [4] I deixar els estudis tan d’hora té un impacte directe en el seu futur: com més baix és el seu nivell d’estudis més alt és el risc d’acabar patint la pobresa. [5]
Què fa que hi hagi adolescents que llancin la tovallola? Hi tenen a veure les desigualtats educatives acumulades en les etapes educatives prèvies i també altres factors, com l’oferta insuficient de formació professional i d’escoles de segones oportunitats, una política de beques i ajuts que no respon a les necessitats de molts adolescents o alguns dels requisits per accedir als cicles formatius. També hi juguen un paper clau, entre altres, la manca d’una orientació adequada per a l’alumnat abans de fer la transició als estudis postobligatoris i les expectatives i prejudicis que es projecten en els i les adolescents a l’hora de triar.
L’impacte dels serveis de suport educatiu i social contra les desigualtats educatives
Fer front a les desigualtats educatives passa per impulsar polítiques públiques que ens facin avançar cap a condicions d’aprenentatge igualitàries per a tots els infants i adolescents, dins i fora de l’aula. En paral·lel, els serveis de suport educatiu i social que tirem endavant entitats socials, com en el Casal del Casal dels Infants, també tenen un impacte molt important per corregir algun d’aquests factors de desigualtat.
Al Casal dels Infants actuem com més aviat millor. Garantim estímuls educatius per a infants en situació de vulnerabilitat des que neixen, al nostre servei maternoinfantil Vincles. Com hem dit, és una etapa clau en el seu desenvolupament i per fer front a les desigualtats. A les seves mares els oferim un espai de suport en la criança, on teixir una xarxa de suport mutu amb altres dones i enfortir les seves competències.
Un referent durant tota la trajectòria educativa
Des dels 3 anys apostem per garantir espais de suport educatiu fora de l’horari lectiu, que es basen en l’acompanyament individualitzat, fomentant hàbits i rutines positives per a l’aprenentatge i involucrant-hi les famílies. Els fem costat durant tota la seva trajectòria educativa, i el nostre equip educatiu és un referent clau que els encoratgen a no llençar la tovallola, evitant la desafecció amb l’escola i l’institut. Més enllà d’enfortir els seus coneixements i competències, els garantim suport social i emocional a ells i elles i les seves famílies, treballant en xarxa amb els serveis socials i els centres educatius.
En arribar a l’adolescència, aquest acompanyament és clau perquè els nois i noies comptin amb l’orientació adequada per acabar fent la transició a estudis postobligatoris amb èxit. Els educadors i educadores tornen a tenir un paper molt rellevant perquè coneguin les diferents opcions i itineraris que tenen al davant, facin un treball d’autoconeixement que els faciliti triar i evitin caure en estereotips i prejudicis que sovint els condicionen les seves expectatives de futur.
D’altra banda, el nostre Programa de Beques és un suport molt important que permet que joves amb dificultats per fer front a la despesa d’estudis postobligatoris puguin acabar cursant-los, comptant amb acompanyament acadèmic i ajudes econòmiques finançades per la Fundació Nous Cims, la Fundació Kasperle i la Fundació Sandra Salgado Montells.
Ajuda’ns a buidar el pes de moltes motxilles:
[1] Navarro-Varas, Lara; León, Margarita (2023). «¿Quién gana y quién pierde? El acceso desigual a los recursos de educación y cuidado en la temprana infancia». Revista Española de Investigaciones So-ciológicas, 182: 81-96. (doi: 10.5477/cis/reis.182.81).
[2] Elaboració pròpia a partir d’estadístiques del Departament d’Educació i l’Idescat (padró municipal d’habitants i Enquesta de Condicions de Vida).
[3] Abandonament prematur dels estudis, Idescat.
[4] Fundació Bofill. Infografia: L’abandonament escolar prematur a Catalunya, en dades.
[5] Enquesta de Condicions de Vida, Idescat.