Al Casal dels Infants encarem el 2024 amb el compromís de seguir fent costat a 7.000 infants, mares i pares en risc d’exclusió social. Seguirem sumant esforços per garantir-los suport social i educatiu a través dels nostres 55 serveis. Quins són els 6 reptes amb la infància en risc d’exclusió per al 2024 que creiem que cal abordar?
Pobresa infantil
La pobresa infantil és un problema greu i estructural. A Catalunya, un 27,5% dels infants es troba en risc de pobresa, però si analitzem les dades en detall, hi ha municipis on, en algun dels seus districtes, la meitat dels infants es troben en aquesta situació.
Per fer-hi front, defensem que les administracions públiques han d’invertir més recursos en aquests barris que concentren els efectes de les desigualtats en els nens i nenes. Calen xarxes comunitàries fortes que sostinguin el benestar d’aquests infants en el dia a dia. Aquestes mesures ja estan previstes en la Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència.
En aquestes xarxes han de tenir un paper clau els serveis de suport social i educatiu, com els que tirem endavant al Casal dels Infants. Sabem que tenen un impacte positiu molt important en el dia a dia dels infants i famílies que hi participen, i cal destinar-hi més recursos perquè arribin a tothom qui els necessita.
Educació 0-3 i suport en la criança
L’etapa dels 0 als 3 anys determina el desenvolupament del cervell i bona part del benestar emocional de les persones. És per això que garantir espais educatius en aquesta etapa és una de les eines més eficients per combatre les desigualtats socials i la pobresa. No n’hi ha prou amb estimular aquests primers aprenentatges dels infants, però: cal garantir suport en la criança a qui en té cura, els seus pares i mares.
Al Casal dels Infants apostem per totes dues coses al nostre servei maternoinfantil Vincles. Al mateix temps, reclamem un accés universal i gratuït a les escoles bressol. A Catalunya, però, només 4 de cada 10 nens i nenes menors de 3 anys hi té accés. Per això apostem perquè, fins que no es garanteixin places per a tots els infants i de forma gratuïta, es prioritzi l’escolarització en aquesta etapa dels infants en risc d’exclusió social. Per això és urgent canviar els criteris de prioritat en l’accés i la reserva de places per a aquest perfil de nens i nenes, entre altres mesures, tal com recollim en el dossier ‘Petita infància, grans desigualtats’.
Competències digitals
La bretxa digital cada vegada, és a dir les desigualtats en l’accés i el domini de les eines TIC, agreuja cada vegada més les desigualtats socials que ja arrossegàvem. Si durant la pandèmia aquesta escletxa es va fer evident i vam reaccionar garantint l’accés a dispositius i connexió a la xarxa a famílies amb infants que no en tenien, ara centrem els esforços en què també puguin treure el màxim profit d’aquestes eines.
El programa Tic Tac respon a aquest repte. Es tracta d’una estratègia transversal per front a dos àmbits de la bretxa digital: les desigualtats en l’ús i la qualitat d’ús dels recursos digitals. Apostem per què els infants tinguin competències digitals que afavoreixin el seu èxit educatiu, per la metodologia rol maker i per promoure el benestar digital. També treballem amb les famílies perquè a través de les eines digitals puguin donar suport als seus infants en les tasques educatives, exercir els seus drets, interaccionar amb l’administració pública, participar en la presa de decisions en la comunitat i ampliar la xarxa social.
Continuïtat formativa
A Catalunya tenim un 16,9% d’abandonament escolar prematur. És a dir, aquesta és la proporció de nois i noies d’entre 18 i 24 anys que ha assolit com a màxim l’ESO. No continuar estudiant més enllà complica el futur d’aquests nois i noies. Capgirar aquesta situació passa per millorar aspectes del sistema educatiu, com l’accés a l’educació 0-3, la manca d’un finançament suficient i l’elevada segregació escolar. Però també és clau garantir espais de suport educatiu fora de l’horari lectiu per als qui més ho necessiten. Al Casal dels Infants apostem per aquest reforç dels aprenentatges amb una visió de llarg termini: cada dia i al llarg de totes les etapes educatives.
D’altra banda, al Programa de Beques oferim acompanyament acadèmic i ajudes econòmiques per garantir la continuïtat formativa dels nois i noies més enllà de l’etapa obligatòria. Financen aquests ajuts la Fundació Nou Cims, la Fundació Kasperle i la Fundació Sandra Salgado Montells, per complementar la beca per a estudis postobligatoris de l’estat.
Prestacions més efectives per als infants
Les transferències socials, és a dir, el conjunt de prestacions i pensions de les administracions públiques, són clau per reduir les desigualtats i l’exclusió social. Els infants, però, són els qui menys se’n beneficien. A Catalunya, tot i ser la franja d’edat que més pateix la pobresa, només un de cada quatre nens i nenes en risc de pobresa surt d’aquesta situació gràcies a les transferències socials.
Aquesta manca de protecció social dels més petits suposa una greu vulneració dels seus drets. Les polítiques de garantia de renda condicionades, i concretament la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital, han demostrat tenir un impacte clarament insuficient en la reducció de la pobresa infantil. Reclamem com a alternativa una prestació a l’abast de tots els infants, sense requisits ni processos de tramitació que en redueixin l’eficàcia i l’eficiència, una mesura que suposaria un pas endavant molt important per combatre la pobresa entre la infància.
Habitatge i pobresa energètica
La vulneració del dret a l’habitatge segueix afectant moltes famílies amb infants a càrrec a Catalunya, i és una situació que afecta tots els àmbits de la vida d’aquests nens i nenes. Un de cada cinc infants viu en una llar on la família no pot fer front puntualment al pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal o mantenir-lo a una temperatura adequada.
Els desnonaments continuen sent una xacra. Malgrat les moratòries i el que contemplen les lleis, molts infants perden casa seva. Davant d’aquesta situació, reclamem garantir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat abans d’executar un desnonament, tal com preveu la llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. El reallotjament ha de garantir condicions adequades per a les famílies amb infants a càrrec, fent prevaler l’interès superior de l’infant i evitant solucions temporals i precàries com albergs o residències. En el cas que siguin habitatges de grans tenidors, cal vetllar perquè aquests garanteixin un habitatge social a les famílies en risc d’exclusió, tal com estableix la llei 1/2022 per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge.