Per a algú que no conegui el servei, ¿què és l’Aula de Llengües?
És un espai o s’hi fa un curs de català bàsic i tres de castellà (dos de bàsics i un d’avançat) per a persones migrades. A cada curs es fan dues sessions setmanals d’una hora i mitja. Som una barreja de tot el món, amb gent de moltes nacionalitats.
Malauradament, no és habitual que una persona migrada sigui professora de català i castellà. Com has arribat fins aquí?
Vaig arribar el 2008 per reagrupament familiar, tot just ara estic tramitant la nacionalitat espanyola. Des que vaig arribar vaig, no he parat de fer cursos. Primer de castellà, i després n’he acabat fent més de català. De català tinc un B2, i el segueixo aprenent en línia, per continuar millorant. Ja havia fet de professora de llengües a la fundació Bay Al-Thaqafa, i aquest curs m’han contractat al Casal dels Infants a través de la línia ESAL del Programa Treball i Formació, amb el suport del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) i del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Et sents un referent per al teu alumnat?
Sí, i tant. La primera vegada que van entrar a classe van dir: “Aquesta és marroquina! La profe és marroquina! Com s’ho ha fet per parlar així?”. Ara ells tenen més voluntat d’estudiar, diguem-ne. “A veure si arribem on ha arribat ella, per què no?”. I em pregunten: «Quant temps t’ha portat parlar així de bé?”. I els dic que amb el castellà, sis mesos. “Sis mesos?! Llavors, aquest any, si em poso les piles, ja està, no?”. I jo dic: “Sí, i per què no?”. De fet, hi ha dones que es van emocionar el primer dia que van dir una frase sencera en castellà. Vam plorar tots.
“Ara els meus alumnes tenen més voluntat d’estudiar, diguem-ne. «A veure si arribem on ha arribat ella, per què no?»”
Què et sembla que hi hagi persones catalanoparlants que per defecte parlen en castellà a les persones migrades?
Jo intento començar la conversa, perquè la persona sàpiga que parlo català. Llavors em diuen: “Ah, seguim la conversa en català?”, i jo dic: “Per què no? Si de moment jo no t’he dit el contrari, seguim!”. Aquí em trobo que molta gent té por: pensen que si no estudien castellà no aprendran català. Pensen que és el pont: castellà primer i després català. Jo els aconsello aprendre les dues, i ja està.
“Jo intento començar la conversa, perquè la persona sàpiga que parlo català. Llavors em diuen: «Ah, seguim la conversa en català?”, i jo dic: “Per què no? Si de moment jo no t’he dit el contrari, seguim!»”
Que les persones migrades amb fills aprenguin el català i el castellà, els permet participar més en l’educació dels seus infants?
Sí, i tant. Quan parlo amb mares i pares de com s’ho fan a l’escola, per parlar amb la mestra, a les reunions… em diuen que no hi van. Jo els dic que tinguin confiança, que hi vagin i parlin. I ho estan fent. I amb els nens, els dic que es posin amb ells a fer els deures, que si el nen sap una mica més que ells, que s’ajudin mútuament. Els deures que jo els poso a l’Aula de Llengües els dic que els poden fer amb els fills.
Amb el suport de: