L’Ali té 19 anys, ha trobat feina i està buscant una habitació en lloguer a un preu màxim de 300 euros mensuals, a l’àrea metropolitana de Barcelona. El problema? Sempre que truca per preguntar per una habitació anunciada i diu el seu nom li contesten que l’habitació en qüestió ja està llogada. Per què la segueixen anunciant, doncs?
L’Ali ha viscut els darrers mesos en un pis compartit amb altres joves del Servei de Transició a l’Autonomia del Casal dels Infants, un programa que busca que joves que es troben sense habitatge estable ni xarxa de suport puguin definir el seu itinerari de futur. Ara que té feina, ja compta amb els recursos per tirar endavant per si mateix i té ganes de fer la seva vida de manera autònoma. Vol que la seva plaça al pis del Servei de Transició a l’Autonomia l’ocupi un altre jove que la necessiti.
La situació de l’Ali no és excepcional i respon a una realitat: en un context en què l’habitatge s’està convertint en un luxe, ser un jove migrant tanca gairebé totes les portes per accedir-hi. A la vulneració d’una necessitat bàsica com la d’un sostre, provocada pels abusos del mercat del lloguer i la desprotecció que genera la legislació del sector, s’hi suma la discriminació per motius racistes.
SOS Racisme ja n’alertava en el seu informe Estat del racisme a Catalunya de 2017, senyalant que, malgrat que el dret a l’habitatge està reconegut en diversos textos normatius internacionals, estatals i autonòmics, “l’administració no presenta mesures efectives per combatre la discriminació” en l’accés a una llar. Una realitat que suposa l’incompliment de l’article 45 de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge aprovada pel Parlament de Catalunya.
Al Casal dels Infants fem una crida als propietaris particulars i a les agències d’habitatge perquè ofereixin una habitació a l’Ali. Així mateix, exigim a les administracions que prenguin mesures per combatre totes les formes de discriminació en l’accés a l’habitatge.
Contacte:
933170013