Els nens i nenes del Casal Obert de Petita Infància (COPI) del Casal dels Infants del Raval fan la rotllana, com cada dia quan arriben de l’escola. Avui seu entre ells i elles una cara coneguda. Bé, no per tothom. L’Andrea, que nomé fa un mes que participa a COPI, no sap ben bé de qui es tracta ni per què és aquí. La seva companya Joana de seguida li resol el dubte: “La Montse explica contes”.
Cinc menuts més tard, un racó de l’aula s’ha transformat en tot un teatre. A la platea, un munt de cares bocabadades s’escolten la història del ratolí que volia fer una truita però li faltava un ou. Amb el llibre de Davide Cali i Maria Dek entre mans, la Montse Morera, escriptora i docent, alimenta la imaginació dels nens i nenes. Un cop llegit el conte faran grups, es repartiran els personatges i els interpretaran davant els companys i les companyes.
Montse Morera: “El primer cop que vaig venir em van dir que era el primer dia que li escoltaven la veu a un dels nens. Per mi, això és el millor que em poden dir.”
Quan des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) van proposar-li que vingués a explicar contes als nens i nenes del Casal dels Infants amb el projecte “Foment de la lectura”, la Montse de seguida va dir que sí. Tenia ganes de tornar la seva passió per la lectura al lloc on la va trobar. “Jo he nascut en aquest barri, i, tot i que ja no hi visc, vaig descobrir la lectura aquí, a la biblioteca del carrer Hospital”. De les sessions que ha compartit amb els petits participants del “Casalet” en tria un moment especial: “El primer cop que vaig venir em van dir que era el primer dia que li escoltaven la veu a un dels nens. Per mi, això és el millor que em poden dir”. La Montse explica que l’afició per la lectura no només va fer que acabés escrivint literatura infantil, sinó que la va portar a estudiar i a dedicar-se a la docència —va ser professora a instituts i a la Universitat Autònoma de Barcelona, fins que es va jubilar—.
Precisament és aquesta funció de la literatura, la de “gran porta cap al coneixement”, la que va trobar més útil en Jaume Copons, escriptor i guionista, per als nois del Programa de Formació Inicial (PFI) en auxiliar de muntatges d’instal·lacions d’aigua, electricitat i gas. “Si ets un bon lector, és fàcil que resolguis els exàmens de matemàtiques o que siguis un bon muntador”, explica avui que tornar a visitar els joves. En conèixer el PFI, mentre donava voltes a com la lectura exercita el raonament lògic, es va trobar que els joves buscaven una sortida pràctica a la literatura fora de l’àmbit acadèmic o professional. Quan en la primera sessió els va preguntar quin material volien que els portés, li van dir que poesia. Per què? Per agradar a les noies. “Vaig dir d’acord, doncs poesia”. Per això en la sessió d’avui han escoltat “Ojos de gata”, de Los Secretos, aturant-se a analitzar-ne la lletra.
Jaume Morera: “Si ets un bon lector, és fàcil que resolguis els exàmens de matemàtiques o que siguis un bon muntador.”
Els nois tenen altres inquietuds, més enllà de la lírica seductora. L’Ousmane Camara va explicar que practica la boxa i que és un dels seus temes d’interès. En Jaume va entomar el repte i va aparèixer amb “Per un bistec”, de Jack London. “És un conte preciós, però em vaig adonar que els anava gran. L’haguéssim pogut treballar si haguéssim portat més sessions”.
Avui, en el segon assalt, en Jaume puja al quadrilàter amb el més gran: Muhammad Alí. I avisa: “Haureu vist que al cinema i a la literatura pinten el boxador com un tio que ha quedat atontat pels cops, però aquest senyor té el cap molt ben posat i sap molt bé de què parla”. A la pantalla, Alí seu davant del periodista de la BBC Michael Parkinson i comença a encadenar cops dialèctics. Ara un ganxo, ara un directe… Noqueig històric del racisme nord-americà dels anys 70. “He triat aquesta entrevista perquè molts de vosaltres sou negres i musulmans, i tothom té el dret a defensar el que pensa i com és”, diu en Jaume, que abans de fer sonar la campana recull una altra de les peticions dels joves: el trap. Sona “La Pasta”, de P.A.W.N. GANG, i toca trencar-se el cap per mirar d’entendre’n la lletra.
La lectura entra ara a l’aula del projecte Minúscula, un espai per a infants de 0 a 3 anys i de suport a les seves mares, sovint immigrades, en el procés d’inclusió social. La carrega en una bossa la Bel Olid, escriptora la presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Quan ha arribat al número 22 del carrer de la Reina Amàlia sabia on era i recordava d’on venia: «Visc al Raval i vaig créixer en un barri amb unes característiques semblants a Mataró. Amb un percentatge d’immigració molt alt i amb famílies amb un capital sociocultural a vegades molt baix. A casa meva no hi havia llibres, els vaig haver de comprar a mesura que m’anava fent gran».
Bel Olid: «Visc al Raval i vaig créixer en un barri amb unes característiques semblants a Mataró. A casa meva no hi havia llibres, els vaig haver de comprar a mesura que m’anava fent gran.»
La Bel té experiència amb les criatures. Els seus fills ja són adolescents, però somriu quan recorda l’esgotament durant la criança. Seure una estona a llegir també vol dir deixar d’anar amunt i avall i passar una estona tranquil·la. Ha portat una tria de tradició popular infantil de diferents orígens, on trobem un dels clàssics del conte il·lustrat en català, el “Teo”, i “A la sombra del olivo”, un recull bilingüe, en castellà i en àrab, de 29 cançons infantils del Magreb. Cap al final de la sessió, a una de les mares se li il·luminarà la cara quan reconegui una de les cançons de falda que cantava quan era petita.
Així, amb ratolins afamats, boxadors punyents i sons del Magreb, acaba la segona edició del projecte “Foment de la lectura”. La Bel Olid, en Jaume Copons, la Montse Morera i la resta d’escriptors de l’AELC, però, sempre tindran un pretext per tornar: retrobar-se amb les històries que van portar sota el braç i amb els infants, joves i famílies amb qui les van compartir. Els llibres de les sessions, adquirits per l’AELC, passaran a formar part de la biblioteca del Casal dels Infants, esperant caure en altres mans i ser la porta de noves oportunitats. I conte acabat, conte explicat.